30 juny 2016
Opinió Girona

Carles Hac Mor: excedir és excel·lir

anna carreras

Carles Hac Mor és i serà sempre el primer artista oulipià a casa nostra, el darrer poeta avantguardista, el sublim infrapoeta català i el més gran representant del nihilisme. L’artista oulipià, que ve d’Oulipo, és una rata que construeix ella mateixa el laberint del qual es proposa sortir. El desordre no altera el discurs, sinó que el construeix entre la incoherència, la il·lògica i la incoordinació de les oracions, insubordinades contra la dictadura de la sintaxi i contra la mirada que només vol capir un sentit únic, el representat per l’ordre agenèsic de subjecte-verb-predicat. “La filosofia s’ha refugiat en l’art i aquest mira de fer-ho en l’escriptura”, diu l’Hac Mor. El poeta avantguardista és aquell que es complau a desplegar totes les seves potencialitats creatives sense por de l’excés ni de la incomprensió.

Durant el bienni 1973-1975, Hac Mor practica l’art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i sobretot vuitanta funda amb més artistes transversals les revistes d’art i poesia Tecstual, Ampit i L’avioneta, i n’impulsa moltes d’altres gràcies a aquell seu tarannà generós, pencaire i de genialitat indiscutible amb què el recorda absolutament tothom que el va conèixer. “L’artista (i l’escriptor és un artista de la paraula) i l’art (la poesia) són una cosa, i la cultura i els culturaires (o faedors de cultura) en són una altra. (…) La poesia, com han fet totes les arts, inclosa la música, s’ha de democratitzar, que no vol dir banalitzar, malgrat que la banalització no és gens dolenta. (…) Els culturaires apliquen judicis de valor i això sobredetermina la seva perspectiva. En canvi, l’artista i el poeta practiquen la suspensió del judici. Els judicis de valor van contra la creació; les escales de valor sobren.”

Per a l’Hac Mor, la teoria de l’art –entenent que l’art no existeix– ha de consistir en una desteorització. Pel que fa a la imatge, el que cal no és pas una redefinició, sinó la seva desdefinició, paral·lela a una desdefinició general. Ell sap que l’art avui s’ha dissolt en allò quotidià, perquè, en el fons, la contradicció i la paradoxa són les vies per anar desteoritzant a fi d’anar anihilant les concepcions de l’art. Així sia sempre més.

A la imatge, Carles Hac Mor. Va morir a Sant Feliu de Guíxols el 26 de gener del 2016.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies