Notícies
El Pla del Patrimoni de l’Automoció fa parada a l’Automobile Barcelona
Un projecte col·lectiu per preservar i donar visibilitat al patrimoni de l'automoció català, amb la complicitat d’agents culturals, institucionals i del sector del motor.
Avui divendres, en el marc de l’Automobile Barcelona, s’ha fet una nova presentació del Pla Estratègic del Patrimoni de l’Automoció a Catalunya. L’acte ha comptat amb la presència de Ricard Planas Camps, coautor del pla i director de bonart; José Miguel García, director de l’Automobile Barcelona; Josep Narcís Arderiu, president de la Federació Catalana de Vehicles Històrics; i Salvador Servià, expilot de ral·lis i exdirector del Circuit de Catalunya. Aquesta ha estat la segona presentació oficial del pla, després de la que va tenir lloc al MNACTEC a finals d’abril. Podeu consultar la notícia completa aquí.
L’acte ha començat amb una intervenció de Ricard Planas Camps, que ha ofert una visió general del projecte i del recorregut que ha tingut fins ara. Planas ha remarcat que fa gairebé una dècada que es treballa en aquest document, amb la voluntat de donar forma a una proposta sòlida i amb continuïtat. Segons ell, calia fer valdre una tradició molt arrelada al territori però poc reconeguda des del punt de vista patrimonial. Mentre que a altres països europeus la relació entre l’automoció i la cultura està més consolidada, aquí encara queda camí per fer. Per això, el pla aposta per una mirada transversal que inclogui àmbits diversos com l’empresa, la universitat i els diferents territoris, més enllà del sector cultural estricte.
Exposició 'Viva Montesa' al MNACTEC a partir de la Col·lecció Pere Permanyer.
Des dels primers passos s’ha treballat per localitzar i connectar els agents implicats, mapar col·leccions i entendre quins són els recursos reals que ja existeixen. El resultat és una proposta que no només vol preservar, sinó també fer visible aquest patrimoni, amb la idea de crear una xarxa de col·leccions visitables repartides pel país. Més que un museu tradicional, es plantegen espais oberts que permetin el moviment dels vehicles i, sobretot, un sistema de reserves que garanteixi la conservació d’un material que sovint acaba marxant a fora per falta d’infraestructures adequades.
Després del resum del pla, l’acte ha continuat amb una conversa a tres bandes que ha servit per ampliar perspectives. José Miguel García ha recordat que aquest saló acumula més d’un segle de trajectòria. Ha volgut subratllar que el patrimoni del sector no es limita als vehicles, sinó que inclou documentació, publicitat, agències i tot un teixit industrial que forma part de la memòria col·lectiva del país. Des del saló, ha expressat el compromís de donar suport al pla i obrir col·laboracions amb entitats i gremis vinculats al món del motor.
José Miguel Garcia, Josep Narcís Arderiu, Salvador Servià i Ricard Planas durant la presentació del Pla de l'Automoció a l'Automobile Barcelona.
Per la seva banda, Josep Narcís Arderiu ha posat l’accent en els obstacles que troben actualment els col·leccionistes per mantenir i exhibir els seus vehicles. Ha explicat que la federació agrupa més d’un centenar de clubs arreu del territori, però que molts d’aquests es veuen obligats a moure les col·leccions fora per falta de suport. Ha insistit que cal flexibilitat per fer circular els vehicles i que les administracions haurien de facilitar-ho, especialment davant de les traves relacionades amb les normatives de mobilitat i emissions. Arderiu té clar que aquests cotxes no són només màquines; són peces d’història i, com ell mateix ha dit, “aquí no mirem l’art, el conduïm”.
Finalment, Salvador Servià ha destacat la complexitat del projecte i la necessitat que no es quedi només en l’àmbit institucional. Ha fet una crida directa al saló de l’automòbil perquè s’impliqui, aporti idees i ajudi a fer que el pla arreli.
Antic autocar TEISA de la línia discrecional entre Olot i Figueres.
Amb aquesta presentació, el Pla del Patrimoni de l’Automoció continua sumant aliances i fent-se lloc en l’agenda pública. El repte és important, però el consens entre diversos agents fa pensar que es pot avançar cap a un model més integrat i visible per a un sector que forma part de la nostra història i del nostre patrimoni.
Et poden
Interessar
...
