Exposicions
Neus Dalmau i Corominas: la força Verdaguer
La Fundació Palau acull una mostra que explora la força de Verdaguer com a motor creatiu, en un recorregut entre la ferida, la paraula i l’acció.
De l’art de les ics i el Fons Joaquim Pibernat, es dona pas a una relació ben especial i particular entre artista i poeta, entre art i poesia, a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. Comissariada per Joan Puigdefàbrega, La força Verdaguer. Neus Dalmau i Coromines proposa un recorregut marcat per fites vinculades amb ferides o crisis però, tal com explica Joan Vinuesa, “la Neus Dalmau i Coromines és una força de la naturalesa”.
A partir d’aquesta força de Jacint Verdaguer, Neus Dalmau proposa un camí per superar les inclemències que la vida va posicionant, també del silenci, de la incomprensió, tot en paral·lel a les diferents maneres de crear que té l’artista. La fluctuació de la mirada de l’espectador serà a partir de l’exploració de la pintura, de la poesia, però també de la música, fins i tot de l’acció i la performance de la Neus.
Estel Cercós, Neus Dalmau i Corominas (1997). Col·lecció Carme Calvet
Si d’aquest vessant polièdric de la Neus Dalmau es crea un binomi a partir de la força de Verdaguer, també esdevindrà un viatge totalment diferent, molt vinculat a influències de dones artistes que crea un nou camí al relat elaborat en el passat. Una retrospectiva a partir de la sanació, dels diferents capítols que té com a primera persona i la relació amb altres. Una mutació constant, de multiplicitats visuals, d’una universalitat que fa diferent la Neus Dalmau i el seu univers es desplega de manera total al museu de Caldes d’Estrac, amb una pintura plena d’intervencions textuals, d’omplir l’element visual amb la paraula, sense oblidar el toc musical que teletransporti la mirada.
La interpretació a La força Verdaguer. Neus Dalmau i Coromines, que es mantindrà a la Fundació Palau fins al 17 de novembre, tindrà un pes capital d’aquesta artista interdisciplinària, amb una estètica de fusió que arrela d’entrada en la possibilitat infinita de quan l’art no segueix un camí. És a partir d’aquest principi que es reclama experimentació, creació i acció, juntament amb la diversitat de Verdaguer, però també de Xirinacs o Miró, entre d’altres.
Els cent noms de l’amor, Neus Dalmau i Corominas (2007-2022)
Tot aquest conjunt té la necessitat immediata de la sanació, de la relació que manté l’artista amb la seva pròpia creació, el seu propi art, de la “força Verdaguer”. De la incomprensió de Cinto Verdaguer, Neus Dalmau ha trobat la seva lluita, la força per continuar i deixar enrere diferents inclemències, de capítols grisos i d’uns drames que ja formen part del passat. L’abisme estava a prop, però la llum guanya la partida.
Amb Exorcisme: història d’una pintura i el curtmetratge L’Àngel de Lloret, Neus Dalmau va crear un joc per la revisió de la seva pròpia obra i crear un fil comunicatiu amb la del poeta. Un lloc i una fórmula per crear un diàleg entre artista i poeta. Una presa de consciència, una frenesia i un gest vital que ens transporta a la diversitat.
Llull, Verdaguer, Xirinacs, Neus Dalmau i Corominas (2020)
Et poden
Interessar
...
