Presentació del Pla Estratègic del Patrimoni de l’Automoció a Catalunya

Ahir, divendres 25 d’abril, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) va acollir la presentació del Pla de Patrimoni de l’Automoció a Catalunya, una iniciativa clau per a la preservació i la valorització del patrimoni industrial i cultural del sector automobilístic al nostre país. L’acte va comptar amb la intervenció de Jaume Perarnau Llorens, director del MNACTEC, qui va obrir la jornada destacant la importància d’aquest pla per a la consolidació de l'automoció com a patrimoni cultural a Catalunya. A continuació, Ricard Planas Camps i Josep Manuel Rueda, autors d’aquesta estratègia, van compartir els orígens, els objectius del projecte i la seva evolució. També va intervenir Joaquim Borràs Gómez, director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya,  per donar suport a aquesta iniciativa i ressaltar la necessitat d’una col·laboració més estreta entre els sectors públic i privat en la gestió d’aquest patrimoni.

Josep Manuel Rueda i Ricard Planas durant l'acte de presentació del Pla Estratègic del Patrimoni de l’Automoció a Catalunya al MNACTEC.

Aquest pla té com a objectiu principal establir una plataforma estratègica que reculli i cohesioni els esforços dels diferents agents implicats, tant públics com privats, amb la voluntat de preservar i donar a conèixer aquest llegat industrial, fonamental per a la història de Catalunya. La manca d’una xarxa de suport institucional per als col·leccionistes, així com la problemàtica de la continuïtat generacional de les col·leccions privades, són només alguns dels reptes que aquest pla pretén abordar. Alhora, posa de manifest que el suport de les autoritats i la implicació de diversos actors del sector són essencials per garantir la protecció i promoció d’aquest patrimoni. Tal com va assenyalar Ricard Planas durant la presentació: "Cal promoure una visió de conjunt del país, del que està succeint i del que tenim, per tal de començar a teixir, en un primer estadi, un museu en xarxa. Cal interconnectar tots els agents articuladors que ja hi són, valorar-los i visibilitzar-los."

El Pla Estratègic del Patrimoni de l’Automoció a Catalunya 

Sorprèn que un país com Catalunya, que va ser pioner en la producció automobilística ja al segle XIX (el primer cotxe fabricat és del 1890), amb fàbriques de cotxes i motocicletes des del segle XIX (Hispano-Suiza, Erizalde, Pegaso, Ebro, Montesa, SEAT,  Bultaco, Derbi, Torrot, Rabasa, Rieju, Gas Gas...), carrosseries d’autocars (Ayats, Beulas, Obradors, Vert), amb esportistes d’elit en ral·lis de cotxes i amb pilots de moto (Zanini, Fernández,  Servià, Sagi, Sito Pons, Garriga, Màrquez, per esmentar-ne alguns), amb circuits com l’autòdrom Terramar de Sant Pere de Ribes del 1923, el tercer més antic d’Europa, el circuit de Montjuïc o el de Montmeló, amb pujades com l’Arrabassada, el Montseny i el Ral·li Catalunya-Costa Brava... no hagi parat atenció en la patrimonialització del sector i en la seva representació institucional. En tot cas, el sector privat sí que n’ha vist la necessitat i per això a casa nostra hi ha vint museus o col·leccions d’una certa entitat i un seguit de col·leccions d’àmbit privat, de moment sense vocació de mostrar-se al gran públic. En el camp institucional, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) té una bona representació patrimonial del sector.

No podem oblidar que a Catalunya tenim el Real Automòbil Club de Catalunya (RACC), una entitat que és imprescindible en tot aquest procés, pel pes que té en la societat catalana. L’automoció, tant en l’aspecte econòmic, com en el social, el lúdic i l’esportiu, té un fort impacte en la nostra societat, i això reclama el seu reconeixement cultural, a través de la seva patrimonialització.

Jaume Perarnau Llorens durant l'acte de presentació del Pla Estratègic del Patrimoni de l’Automoció a Catalunya al MNACTEC.

Per aquest motiu l’any 2020 Ricard Planas, amb l’aval de Jaume Perarnau, director del MNACTEC, va presentar el Pla de l’Automoció de Catalunya a l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. El pla estava dirigit pel mateix Ricard Planas i executat juntament amb Daniel Fuentes, Josep Narcís Arderiu i David Sánchez, aquests darrers de la Federació Catalana de Vehicles Històrics. Es tractava de fixar l’ecosistema i el clúster de l’automoció, que recollia indústria, esport i lleure, des del kàrting fins als slots. Per tant, va esdevenir un element clau per elaborar futurs documents.

El pla va ser la base per a l’actual Pla Estratègic de l’Automoció de Catalunya, encarregat per Jaume Perarnau i executat per Ricard Planas i l’autor d’aquest article, i va ser presentat el novembre del 2024  al MNACTEC. Aquest pla posa dos objectius bàsics sobre la taula: d’una banda, el procés de patrimonialització de l’automoció, seleccionant els elements que cal considerar patrimoni de l’automoció a través de la creació de l’inventari, i la creació de les figures de protecció, seguint la llei de patrimoni cultural (objectes catalogats, BCIL, BCIN). Es proposa afegir-hi una figura més, que seria el Paisatge Automobilístic d’Interès Nacional, per a carreteres i circuits històrics. D’altra banda,  cal crear una infraestructura de representació d’aquest patrimoni: el Museu de l’Automoció de Catalunya, que hauria de ser d’interès nacional.

El pla desglossa els passos que cal fer per assolir aquests objectius, així com un càlcul de costos i una proposta de cronograma. Tot el procés es podria fer en uns cinc anys i amb un cost de 2.579.000 euros, sempre que el govern l’aprovi i no el modifiqui. S’aposta per una proposta museogràfica àgil i factible, que doni resposta a les necessitats del sector.

Joaquim Borràs Gómez durant l'acte de presentació del Pla Estratègic del Patrimoni de l’Automoció a Catalunya al MNACTEC.

Quant a la primera part, s’hauria de fer l’encàrrec de l’inventari i la tramitació de les proteccions que s’estableixin, per tenir el sistema patrimonial de l’automoció establert. L’execució d’aquesta part és relativament senzilla, en part perquè els procediments a executar estan plenament definits. La creació d’alguna figura nova comporta modificar la llei de patrimoni, i aquest requisit sí que és complex perquè requereix l’aprovació del Parlament. Però sense aquestes noves figures es pot iniciar perfectament el procés de patrimonialització. D’altra banda, la modificació de la llei està prevista actualment.

Motocicleta Mymsa Experimental, 1955. Col·lecció Aragal.

La proposta museogràfica fuig de plantejaments complexos i mastodòntics. Es tracta senzillament de fer un centre logístic amb una exposició permanent que mostri la història del sector de l’automoció i que representi bé la seva realitat. També es proposa crear una xarxa de museus de l’automoció que aculli les vint representacions més acurades que ja existeixen, i tindria la seva representació al museu. L’equipament hauria d’incloure serveis de restauració, pedagògics, de difusió, comunicació i màrqueting... Pel que fa al capítol I del museu, no hi hem entrat, perquè dependrà molt de la dimensió que se li doni i serà una despesa que s’haurà d’assumir una vegada s’hagi creat. Però si comptéssim amb una plantilla d’unes vint persones (que podria ser inferior), el costa s’elevaria fàcilment fins a un milió d’euros més.

Naturaleza veloz, Josep Guinovart, 1989.

A parer nostre, aquesta proposta és adequada a les necessitats del país i plenament viable, i el que és més important, és necessària i imprescindible. La importància històrica del sector a Catalunya i el seu present aboquen a patrimonialitzar-lo i a representar-lo museogràficament. Esperem que la conjuntura sigui favorable i que a la pròxima dècada sigui una realitat, amb la participació del sector privat, que en el Pla Estratègic és una condició sine qua non.

Josep Manuel Rueda