Exposicions
María Alcaide i Pol Merchan: territori, identitat i censura digital
A La Capella, una anàlisi de la relació entre poder, territori i representació visual a través de les arts contemporànies.
Emmarcades dins del programa Barcelona Producció 2025, les mostres de María Alcaide i Pol Merchan exploren dinàmiques de poder, representació i resistència a través de la performance, el vídeo i les arts digitals. Dues aproximacions que, tot i partir de referents distants, comparteixen la voluntat de repensar l'establert: sigui un territori sacralitzat o un arxiu visual controlat.
María Alcaide: entre el mite i l’extractivisme
A l’Espai Capella, María Alcaide presenta La romería de los cornudos, una investigació visual que parteix del ballet homònim de Federico García Lorca i Cipriano Rivas Cherif (1933) per fer una lectura crítica de la romeria del Rocío i del seu entorn natural i social. La proposta articula un relat contemporani a través de vídeos, dansa, música i creació de vestuari, i s'inscriu dins d’una mirada hidrofeminista que qüestiona els usos del territori i les seves implicacions.
La romería de los cornudos, María Alcaide. © Pep Herrero
A partir del paisatge del Parc Nacional de Doñana i les seves àrees limítrofes —turístiques, agrícoles i industrials—, Alcaide desplega una reflexió que travessa temes com la fertilitat, l'espiritualitat, l’explotació laboral i mediambiental, o la violència simbòlica del folklore. El projecte posa en diàleg la sobreexplotació dels recursos naturals amb les formes de treball precari i els mecanismes de control cultural, tot assenyalant com la producció simbòlica i material està profundament travessada per la violència extractiva en múltiples dimensions i les estructures de poder.
La trajectòria d’Alcaide inclou mostres a institucions com el Frankfurter Kunstverein, el Bauhaus Archiv de Berlín, Can Felipa o Matadero Madrid, i ha estat reconeguda amb beques i premis com Generación 2021 o la beca de producció de la Fundació ”la Caixa”.
La romería de los cornudos, María Alcaide. © Pep Herrero
Pol Merchan: imaginaris alterats i resistències audiovisuals
A l’Espai Rampa, La pantalla mutant de Pol Merchan proposa una incursió crítica i especulativa en el cinema de gènere produït durant el final del franquisme. A través de tècniques digitals, modelatge 3D i intel·ligència artificial, l’artista reescriu els codis del fantaterror espanyol per transformar-los en un espai d’insurgència queer i dissident.
Merchan utilitza els recursos de la imatge generada per ordinador per donar cos a una criatura fílmica híbrida, canviant i voluble, que tensiona els límits de la representació. Si abans era l’Estat qui decidia quines imatges podien circular, ara són els sistemes automatitzats els que delimiten els marges del representable, imposant filtres i censures que responen a criteris normatius —sovint cis heteronormatius— que exclouen cossos dissidents i zones considerades no aptes, com els genitals o els mugrons. En aquest context, la pantalla es converteix en un camp de batalla simbòlic on les subjectivitats queer desafien els límits imposats per una nova hegemonia algorítmica.
Amb una trajectòria consolidada com a artista i cineasta, Merchan ha mostrat la seva obra en festivals i centres internacionals com el Museo Reina Sofía, el Rotterdam IFF, Dok Leipzig o l’Anthology Film Archives de Nova York. També és comissari de l’Xposed Queer Film Festival de Berlín.
La pantalla mutant, Pol Merchan. © Pep Herrero
Et poden
Interessar
...
