Marc Larré arriba al Centre Cultural La Mercè amb una proposta que qüestiona les formes clàssiques de concebre l’escultura. A Mènsula, columna, capitell, l’artista barceloní repensa els valors que històricament s’han atribuït a aquesta disciplina, sovint vinculada a la rigidesa, a la verticalitat monumental i a la solemnitat patrimonial. Lluny d’aquestes convencions, Larré treballa amb materials com el fang, el làtex o el guix —elements habitualment menystinguts per la seva aparent fragilitat— per situar-los al centre d’una nova manera d’entendre la relació entre forma, cos i espai. Amb una mirada crítica, però també intuïtiva i sense artificis, Marc Larré es confronta amb la seva pràctica artística amb els relats que la historiografia occidental ha fixat com a únics.
Mènsula, columna, capitell, Marc Larré. Fundació Vila Casas
La proposta, que s’inscriu dins del cicle Punts de fuga de la Fundació Vila Casas, posa de manifest com l’escultura es pot convertir en una eina per repensar què conservem, com ho conservem i, sobretot, per què, deixant de ser una presència immutable i intocable per acostar-se als gestos, a les empremtes i als rastres que l’habiten i la transformen. La idea de patrimoni es desvincula de la peça sagrada i inamovible per adoptar una actitud permeable i reactiva, un patrimoni viu, que s’afecta pel pas del temps i pel contacte amb la realitat. Les obres no busquen acomodar-se a cap estàndard formal; més aviat obren espais per allò que sovint resta invisible: textures, marques, processos.
Com explica Natàlia Chocarro, comissària de la mostra, Mènsula, columna, capitell proposa “un recorregut que va des de l’arquitectura més simbòlica fins al gest vinculat al rastre més humil, dilatant els límits de l’escultòric per incloure-hi, també, allò que és permeable al temps i a l’espai”.
Mènsula, columna, capitell, Marc Larré. Fundació Vila Casas