L’amor ha estat font inesgotable de relats, tòpics i malentesos culturals. De fet, si algú preguntés d’on ve la idea que estimar implica patir, sacrificar-se o perdre el cap, probablement hauríem de revisar el nostre bagatge cultural col·lectiu. Aquesta és precisament la línia que explora Núria Güell a Paraules d’amor. Un assaig sobre les passions, una videoinstal·lació que posa el focus en com hem après a estimar i què hi ha darrere de la retòrica amorosa que arrosseguem des de fa segles.
El projecte, que es podrà veure al Centre d’Art Tecla Sala des d’avui i fins al 22 de juny, és la proposta guanyadora de la 10a edició del Premi de Videocreació, una coproducció entre els Centres Territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya, el centre Arts Santa Mònica, LOOP Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat.
En aquest treball, l’artista sacseja idees que sovint es donen per bones: què vol dir cuidar?, què amaga el discurs del "tot per amor"?, per què tants discursos institucionals, inclosos els artístics, insisteixen a posar l’amor i els afectes al centre com si fos una solució universal? A través d’un enfocament assagístic i visual, Güell apunta a les contradiccions entre allò que se suposa que ha de ser estimar i les conseqüències que té, en cos i ment, assumir aquestes pautes com a veritats inqüestionables.
La videoinstal·lació proposa una mirada crítica a les imatges i discursos que han modelat la nostra idea d’amor, des de les tragèdies gregues fins als anuncis d’avui. L’amor com a passió ha justificat guerres, sacrificis, assassinats i alienacions de tota mena. I, tot i això, el continuem defensant com si fos el valor més noble. La peça qüestiona si l’arrel de molts conflictes socials no és l’odi sinó una forma distorsionada d’amor que no tolera el desig de l’altre, ni l’autonomia, ni la pèrdua.
Des d’aquesta perspectiva, l’obra convida a pensar si caldria repensar completament què vol dir estimar i com aquesta idea s’ha construït, socialment i culturalment. Alhora, posa sobre la taula que el llenguatge amb què parlem d’amor no és neutre, i que l’amor també és un producte ideològic, amb tot el que això implica. Lluny de proposar receptes, Paraules d’amor obre espais de dubte i sospita, precisament allà on tradicionalment s’ha volgut imposar certesa i devoció.