Exposicions
CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM: l’esport com a símptoma contemporani
Una exposició a Arts Santa Mònica explora la dimensió més crítica i simbòlica de l’esport.
A la societat actual, gairebé tot sembla girar al voltant de la comparació, la classificació i la millora constant. Ens mesurem entre nosaltres i amb nosaltres mateixos, ja sigui per velocitat, resistència, rendiment, eficiència o qualsevol altra unitat que permeti una jerarquia clara. Aquesta manera d’entendre el món no és nova, però ha agafat una embranzida particular els darrers anys, i no només en l’àmbit laboral o acadèmic, sinó també en la manera com ens relacionem, com ens mostrem i com vivim el nostre propi cos. Enmig d’aquest panorama, l’esport no només ha guanyat protagonisme, sinó que ha esdevingut el gran símbol d’aquesta cultura de la rendibilitat, la superació i el control.
L’exposició CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM, que es pot visitar al centre Arts Santa Mònica des d’avui i fins al 14 de setembre, pren l’esport com a punt de partida. El títol, que juga amb el llatí, ens parla d’aquesta voluntat d’anar al límit, més ràpid, més alt, més fort. Aquí, l’objectiu no és celebrar l’èxit esportiu, sinó observar-lo de prop i veure què hi ha darrere de tanta exhibició de força i mèrit.
Cànon, Mateo Maté
Tot i ser una pràctica profundament arrelada i omnipresent en la nostra societat, l’esport ha estat sovint poc abordat des del món de l’art contemporani. Aquesta mostra vol cobrir aquest buit i proposa una reflexió crítica sobre el seu paper com a mirall —i alhora motor— de moltes de les lògiques dominants del nostre temps: la competitivitat, l’obsessió per la mesura, la normativització del cos i la recerca constant del rendiment. A través de peces que sovint recorren a l’absurd, a la ironia o a la deformació simbòlica, l’exposició desplega una mirada que qüestiona els valors que sostenen l’esport de masses i de competició, i ens convida a reconèixer fins a quin punt aquest sistema de valors travessa la nostra vida quotidiana, fent-nos participants d’una cursa contínua on tot és susceptible de ser quantificat i convertit en espectacle.
O Campo, Joachim Schmid
Amb la participació de creadors com Cabosanroque, Curro Claret, Ca l’Enredus - Actuavallès, François Delaunay i Julià Carboneras, FRAU recerques visuals, Irena Visa i Pau Masaló, Joachim Schmid, Joan Fontcuberta i Arnau Rovira, La Juan Gallery, Mateo Maté, Miet Warlop, Passión/Aquassión, Paula Artés i Realmente Bravo, les obres fan servir tota mena de recursos visuals i conceptuals per abordar temes com la vigilància del cos, la fabricació de l’èxit, la tecnificació del moviment i la pressió per destacar. Aquí, els cronòmetres, els sensors i les dades biomètriques deixen de ser eines neutres i es converteixen en símbols d’una societat obsessionada per quantificar-ho tot.
La mostra ha estat pensada per Cabosanroque i Enric Puig Punyet, que formen la taula curatorial. Junts han construït un relat que no només retrata la cara més visible de l’esport, sinó que també assenyala com aquesta cultura competitiva travessa molts altres àmbits. CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM és per tant, una mirada crítica sobre una manera de viure marcada per la necessitat de destacar, per la por de quedar enrere i per l’autoexigència portada a l’extrem.
Anatomies del límit, Joan Fontcuberta i Arnau Rovira (2025)
Et poden
Interessar
...
