Exposicions
Graciela Iturbide o la poesia del quotidià entre dos mons
El San Francisco Museum of Modern Art (SFMOMA) dedica una gran retrospectiva a Graciela Iturbide (Ciutat de Mèxic, 1942), una de les figures fonamentals de la fotografia llatinoamericana contemporània. Amb el títol Graciela Iturbide: Between Two Worlds , l'exposició, que es pot visitar de l'11 de juliol al 29 de novembre de 2026 a la tercera planta del museu, reuneix més de cinc dècades de treball d'una artista que ha fet de l'observació del món quotidià una forma d'aproximació a allò extraordinari.
La mostra proposa un recorregut per una producció fotogràfica profundament vinculada a Mèxic, encara que oberta també a altres territoris i cultures. Mercats, celebracions populars, rituals, tradicions, símbols, jardins botànics, autoretrats i escenes relacionades amb el naixement i la mort configuren un univers visual en què el documental conviu amb una dimensió poètica i simbòlica. Iturbide fotografia allò que troba al seu voltant, però la seva mirada no es limita a registrar la realitat: cerca revelar les capes de significat que romanen ocultes en els gestos, els objectes i les relacions entre les persones i el seu entorn.
La seva formació inicial va estar vinculada al cinema. El 1969 va ingressar al Centre Universitari d'Estudis Cinematogràfics de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va conèixer Manuel Álvarez Bravo, una figura decisiva en la seva trajectòria. Entre 1970 i 1971 va treballar com a assistent del fotògraf, acompanyant-lo en diferents viatges per Mèxic. Aquella experiència va ser determinant per desenvolupar una pràctica basada en la proximitat, el coneixement de les comunitats i una sensibilitat particular cap a les expressions culturals del seu país.
Un dels capítols essencials de la seva trajectòria és el treball realitzat a Juchitán, a l'estat d'Oaxaca, entre el 1979 i el 1988. Convidada per l'artista Francisco Toledo, Iturbide es va aproximar a la cultura zapoteca i, especialment, a la vida de les seves dones. D'aquesta investigació va sorgir Juchitán de las mujeres (1989), un llibre fonamental per comprendre la seva manera d'abordar la identitat, el gènere, les tradicions i les estructures comunitàries. També destaca la seva aproximació als seris del desert de Sonora, la vida i relació dels quals amb el territori va documentar a finals dels anys setanta.
Entre les seves imatges més reconeixibles figuren La nostra Senyora de les Iguanes (1979), convertida en una de les fotografies emblemàtiques de la seva producció, i Dona ángel , realitzada aquell mateix any al desert de Sonora. En totes dues, la realitat adquireix una dimensió gairebé mítica, sense perdre la connexió amb les persones i els contextos que les originen. L'exposició també permet apropar-se al seu interès pels espais íntims i la memòria a través de les fotografies que va fer el 2008 al bany de Frida Kahlo, a la Casa Blava, una estada que havia estat tancada durant mig segle.
Tot i que Mèxic constitueix el nucli emocional i visual de la seva obra, Iturbide ha desenvolupat projectes a països com l'Índia, Madagascar, Itàlia i els Estats Units. La seva fotografia, predominantment en blanc i negre, transcendeix la dimensió documental per situar-se en un territori on hi conflueixen imaginació, espiritualitat, memòria i estranyesa. La càmera es converteix en un instrument d'atenció: una manera d'acostar-se a l'altre sense imposar una interpretació tancada, deixant que els símbols i les situacions quotidianes en revelin progressivament els significats.
El reconeixement internacional de la seva trajectòria ha quedat reflectit en nombrosos guardons, entre ells el Premi Hasselblad de fotografia, concedit el 2008, i el Premi Princesa d'Astúries de les Arts del 2025. La seva obra forma part de les col·leccions d'institucions com el Metropolitan Museum of Art, el Museum of Modern Art de Nova York i el mateix SF.
La retrospectiva de San Francisco, organitzada per Fundació MAPFRE en col·laboració amb el SFMOMA, reuneix més de 150 fotografies fetes entre els anys seixanta i la dècada del 2010. La presentació al museu nord-americà està comissariada per Delphine Sims, amb Alex Landry com a assistent de comissariat.
Et poden
Interessar
...
