Arquitectura | Oficis, la poesia de la matèria i el saber fer

L’arquitectura també s’escriu amb les mans considerant que en el gest de l’artesà hi ha la transforma la matèria, en la precisió d’un encaix, en la textura d’una superfície o en la llum que travessa una gelosia, hi ha una forma de pensament que va més enllà del dibuix i del projecte. És en aquest territori compartit entre la idea i la seva materialització on se situa Arquitectura | Oficis, l’exposició que la galeria ÚNICO de Poblenou presenta coincidint amb la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per la UNESCO.

La mostra, que es va inaugurar el 8 de juliol a la galeria ÚNICO ICÓNICO & CO i que es podrà visitar fins a finals d’any, reuneix vuit col·laboracions entre alguns dels estudis d’arquitectura catalans més rellevants i artesans especialitzats. GCA Architects, Mesura, RCR Arquitectes, Batlleiroig, AIA, Lagranja Design, Bofill Taller de Arquitectura i b720 participen en un projecte que proposa una mirada transversal sobre l’arquitectura feta des de Catalunya, reivindicant els oficis com a part essencial del seu procés creatiu.

Arquitectura | Oficis s’endinsa en els processos que els han fet possibles. Cada peça parteix d’un projecte arquitectònic real i d’una decisió concreta que, en entrar en contacte amb el coneixement d’un ofici, es transforma, s’expandeix i obre noves possibilitats. La matèria deixa de ser un element passiu per esdevenir interlocutora; el saber fer, una forma de pensament capaç de modificar el curs d’una idea.

Ceramistes, ebenistes, metal·listes, artesans tèxtils i especialistes en materials diversos participen en aquest diàleg, aportant experiències i coneixements que desafien els límits inicials del disseny. Les peces resultants són fragments arquitectònics que contenen una història de complicitats, d’assaigs i d’intuïcions compartides. En cadascuna, l’arquitectura es manifesta com una pràctica col·lectiva, construïda a través de la relació entre qui imagina, qui interpreta i qui transforma.

L’exposició posa també el focus en allò que habitualment queda fora de la mirada: els esbossos, els prototips, les proves materials, les converses i els ajustos tècnics que acompanyen el naixement d’una peça. Aquest rastre del procés permet entendre que l’arquitectura no sorgeix únicament d’una idea, sinó de la seva capacitat d’escoltar la matèria i dialogar amb aquells que en coneixen les possibilitats més profundes. És en aquesta negociació entre intenció i realitat on apareixen noves formes, textures i solucions.

L’ofici esdevé arquitectura

La diversitat de projectes que articulen la mostra revela les múltiples maneres en què aquest encontre pot prendre forma. AIA, amb Francesc Rubio, de Nord Taller, parteix de la geometria de l’Eixample per dissenyar una gelosia de fusta concebuda com una unitat autònoma, capaç d’agregar-se a altres i generar configuracions canviants. La peça evoca la ciutat com un sistema viu, construït a partir de la repetició i de la variació.

b720, Llenas NaturCork i Icónico Factory exploren les possibilitats del suro en una lluminària modular destinada als atris del Blue Tech Port del Port de Barcelona, un projecte en què l’estudi treballa actualment. El material, vinculat a una llarga tradició artesanal, troba aquí una nova expressió arquitectònica, entre la lleugeresa, la llum i la modularitat.

La memòria també esdevé matèria de treball en la intervenció de Batlleiroig i el restaurador Daniel Moré sobre un conjunt de butaques de l’antic Jai Alai del Teatre Principal de Barcelona. Recuperades en el marc de la rehabilitació del conjunt teatral, les peces custodien les empremtes d’un espai i d’una història, alhora que reivindiquen la restauració com un ofici capaç de prolongar la vida dels objectes i dels llocs.

GCA Architects i Cerámica a Mano Alzada desenvolupen una gelosia ceràmica per a un projecte residencial a Agadir, al Marroc. Concebuda com un element de transició entre espais interiors, la peça treballa amb la llum i la continuïtat, establint una frontera permeable que separa sense interrompre i protegeix sense clausurar.

Lagranja Design i Lluís Llenas, de NaturCork, proposen un biombo de suro que permet generar múltiples configuracions espacials i adaptar-se a diferents usos. Per la seva banda, Mesura, Fusió Metal i Sastres Paperers exploren les possibilitats del paper artesanal en un altre biombo, entès no com un objecte fix, sinó com un dispositiu dinàmic que transforma l’espai a través de la seva presència i de la seva capacitat de desplegament.

RCR Arquitectes, Metalmorphosis i Idoia Cuesta traslladen el diàleg entre arquitectura i artesania al territori tèxtil amb una pèrgola concebuda per a la rehabilitació d’una fàbrica. La peça, plantejada com un sistema de gran escala, genera ombra i estructura el carrer central del conjunt industrial. El teixit es converteix així en arquitectura, en una pell que filtra la llum i defineix l’espai sense perdre la seva condició de material sensible.

Finalment, Bofill Taller de Arquitectura i el ceramista Jan Madrenas presenten un canaló concebut com una instal·lació que trasllada a la galeria els principis d’un sistema arquitectònic original d’un projecte residencial situat a la costa d’Albàn. El color, la geometria i el recorregut de l’aigua esdevenen els elements d’una composició que transforma una solució constructiva en una experiència visual i espacial.

Una arquitectura que escolta

ÚNICO és un projecte jove impulsat per ICÓNICO amb la voluntat de connectar l’art, l’artesania i els oficis amb els professionals de l’arquitectura i l’interiorisme. Arquitectura | Oficis constitueix una de les seves primeres aproximacions a aquest propòsit a través de casos reals, en què la col·laboració es manifesta com una eina de transformació i de descoberta.

“Volíem explicar ÚNICO a través de casos reals. No des d’un discurs abstracte, sinó mostrant com una idea arquitectònica es pot transformar quan entra en contacte amb el coneixement profund d’un ofici. Per a nosaltres, aquesta exposició parla de mediació, d’escolta i de la possibilitat de construir noves relacions entre arquitectura, matèria i territori”, explica Claudia Divo, directora d’ÚNICO.

La mostra reivindica així una dimensió de l’arquitectura que sovint queda en segon pla, però que forma part de la seva història cultural i constructiva: la transmissió del coneixement, la precisió del gest i la capacitat de treballar conjuntament. En un moment en què els processos de producció tendeixen a l’homogeneïtzació, el diàleg amb els oficis recupera el valor de la singularitat, de la proximitat i de l’experimentació material.