Manuela Rayo "MIRA vol mostrar Amèrica Llatina sense clixés ni estigmes"

Del 12 al 15 de novembre, MIRA Art Fair celebra la tercera edició a la Maison de l'Amèrica llatina de París, consolidant-se com una plataforma dedicada a donar visibilitat a l'art contemporani llatinoamericà a Europa. Amb Mèxic com a país convidat i una presència destacada de galeries procedents d'Amèrica Llatina, la fira reforça la seva vocació de trobada entre escenes artístiques, col·leccionistes i institucions, alhora que amplia el programa públic amb converses i performances.

En aquesta entrevista realitzada per bonart, Manuela Rayo, directora de MIRA, reflexiona sobre els reptes de construir una fira que doni compte de la pluralitat artística del continent sense caure en estereotips, el paper de París com a punt de trobada internacional i la voluntat de desenvolupar un projecte amb continuïtat més enllà de les dates de celebració. Una conversa sobre visibilitat, col·leccionisme i noves maneres d'aproximar-se a una creació contemporània que reclama ser mirada des de la seva complexitat.

• Waddington Custot 2025.

Carles Toribio. MIRA va néixer el 2024 amb la voluntat de donar més visibilitat a l'art contemporani llatinoamericà. Quina necessitat vas detectar al panorama artístic internacional que et va portar a posar en marxa la fira?

Manuela Rayo. Vaig detectar una distància entre la riquesa de la creació llatinoamericana i les oportunitats de trobar-s'hi a Europa. Hi ha artistes i galeries amb un reconeixement internacional extraordinari, però aquesta visibilitat no sempre permet descobrir la diversitat de les escenes de la regió ni seguir la feina amb continuïtat.

Vaig voler crear un lloc que facilités aquesta trobada: on col·leccionistes, professionals i públic poguessin conèixer les obres, conversar amb els galeristes i establir relacions que continuessin després de la fira. París, una ciutat amb vincles històrics i culturals molt profunds amb Amèrica Llatina, em semblava el lloc natural per fer-ho.

La tercera edició se celebrarà a la Maison de l'Amérique latine de París. Què significa aquest espai per al projecte i com dialoga el context cultural amb la proposta de la fira?

La Maison de l'Amérique latine té un sentit especial per a MIRA: és un lloc dedicat a la trobada entre França i Amèrica Llatina. Aquesta vocació coincideix directament amb allò que volem construir.

La seva arquitectura també influeix en lexperiència. Els salons proposen una relació més propera amb les obres i permeten que cada presentació tingui la seva pròpia atmosfera. M'interessa aquesta convivència entre un espai amb memòria i una creació plenament contemporània. La fira s'inscriu a la història cultural del lloc i, alhora, incorpora noves veus i noves converses.

És bonic veure aquesta barreja entre allò històric i allò contemporani.

Quines novetats i línies curatorials definiran MIRA 2026? Hi ha cap aspecte que hagis volgut reforçar especialment en aquesta nova convocatòria?

Aquesta tercera edició reforça el diàleg entre galeries consolidades i propostes que el públic europeu pot descobrir per primera vegada. Per primera vegada, el 60% de les nostres galeries vénen de Latam, és a dir, més de la meitat, i el 80% són galeries internacionals. Cinc galeries vénen de Mèxic, que serà el país convidat, amb una presència significativa de galeries mexicanes i una col·laboració amb la seva Ambaixada al voltant del programa VIP.

El programa públic, concebut per María Wills Londoño sota el títol The Body Is the Message , explora el cos com a lloc de memòria, expressió i resistència mitjançant converses i performances.

He volgut reforçar especialment l'acompanyament als col·leccionistes i el treball amb art advisors . Per mi és fonamental que l'ambició cultural de la fira es tradueixi també en oportunitats concretes per a les galeries i els artistes.

MIRA planteja l'art contemporani llatinoamericà des d'una perspectiva àmplia i diversa. Com es construeix una selecció capaç de reflectir la pluralitat de les escenes artístiques sense caure en una visió homogènia del continent?

Partim de reconèixer que cap fira no pot representar del tot Amèrica Llatina. Hi ha contextos, generacions i posicions artístiques molt diferents, fins i tot dins una mateixa ciutat. La nostra selecció és necessàriament una mirada situada, oberta a evolucionar a cada edició.

Treballem amb les propostes concretes de les galeries i amb les relacions que poden sorgir entre elles. Ens interessen les diferències de llenguatge, de materials i de perspectives. La pluralitat apareix quan donem espai a aquestes singularitats, sense demanar a cada artista que representi un país o que expliqui un continent.

Quins criteris orienten lelecció dels artistes i les galeries participants? Quin equilibri busques entre trajectòries consolidades, propostes emergents i pràctiques que encara tenen poca presència als circuits internacionals?

Amb el comitè de selecció —Patricia Marchall, Juan Carlos Maldonado, Pérez Museum, Laura Salas Redondo, Mariana Cordera, Tracy O'Brien i Cristina Chacón— mirem la qualitat i la coherència del programa de cada galeria, el seu compromís amb els artistes i la pertinència de la proposta que vol presentar a MIRA. Un nom reconegut pot aportar molt, però també importa quines obres porta i quina conversa obre dins la fira.

Busquem que convisquin moments diferents d'una trajectòria. Les figures consolidades aporten referències; les propostes emergents permeten descobrir investigacions que encara estan construint el lloc. M'interessa que un col·leccionista vingui per una galeria que coneix i acabi aturant-se davant d'un artista del qual no havia sentit parlar mai.

• Performance Diàspores Now - MIRA.

París és un punt de trobada internacional per al mercat i les institucions artístiques. Quines oportunitats ofereix la ciutat per situar l'art llatinoamericà al centre de noves converses europees?

París permet reunir interlocutors que sovint treballen en circuits separats: col·leccionistes europeus i llatinoamericans, institucions, curadors, galeries i artistes de diferents generacions. Aquesta proximitat ofereix possibilitats d'adquisició, exposició i col·laboració.

Celebrar MIRA durant Paris Photo amplia a més el públic internacional present a la ciutat. La nostra feina consisteix a aprofitar aquest context per proposar una trobada amb identitat pròpia i donar continuïtat a les relacions que s'inicien aquí. Una visita pot ser el començament d'una col·lecció, una invitació institucional o una futura col·laboració.

Un dels reptes de l'art llatinoamericà és superar les lectures que el redueixen a determinades identitats, relats històrics o imaginaris culturals. Com pot contribuir MIRA a presentar una visió més complexa, contemporània i lliure d'estereotips?

Crec que hem de començar per fer atenció a les obres i escoltar com els mateixos artistes situen la seva feina. La procedència pot ser important, però el seu significat canvia a cada pràctica. Hi ha artistes per a qui la història política és central i d'altres que investiguen la percepció, l'abstracció, els materials o la intimitat.

MIRA pot contribuir mostrant aquesta coexistència i tenint cura de com presenta els seus participants. Volem oferir context sense imposar una interpretació única, i permetre que les obres siguin llegides des de la seva complexitat formal i conceptual, a més de les circumstàncies de producció.

Com imagines el futur de MIRA els propers anys? T'agradaria ampliar el seu abast geogràfic, desenvolupar noves col·laboracions institucionals o consolidar un programa que transcendeixi les dates de la fira?

Imagino MIRA com a plataforma amb continuïtat al llarg de l'any. M'agradaria desenvolupar col·laboracions institucionals, visites i trobades que permetin acompanyar les relacions més enllà del novembre, tant a Europa com a Amèrica Llatina.

La prioritat és consolidar la fira a París i fer que la participació tingui un valor durador per a les galeries. Qualsevol ampliació geogràfica hauria de respondre a una oportunitat cultural concreta i preservar la proximitat que defineix el projecte. M'interessa construir una estructura sòlida des de la qual puguem assumir noves iniciatives amb sentit.

Ens interessa créixer en l'estructura del projecte, cada cop més sòlids i internacionals, amb més reconeixement, no en la talla ni en la quantitat.

• Rirkrit Tiravanija - G. Chantal Crousel.

Finalment, què t'agradaria que descobrís el públic que visiti MIRA Art Fair del 12 al 15 de novembre? Quina mirada sobre l'art contemporani llatinoamericà t'agradaria que s'emportés?

M'agradaria que cada visitant descobrís una obra o un artista que li donés ganes de continuar mirant i aprenent. Que se sentís còmode preguntant, conversant i formant la seva pròpia opinió; i que, si troba una obra amb què vol conviure, pugui fer aquest pas acompanyat.

Espero que s'emporti una mirada més curiosa i precisa: el nom d'un artista, una pregunta nova, una relació inesperada entre dues obres. Per mi, l'èxit de MIRA també està en aquests descobriments personals que continuen després de sortir de la fira.

I, per descomptat, una idea clara del que és avui Amèrica Llatina, sense clixés ni estigmes.