Quina relació hi pot haver entre els fils de color d'un antic teixit andí i el desenvolupament d'una tècnica pictòrica moderna? Al voltant de preguntes com aquesta, César Paternosto (La Plata, 1931) ha construït durant sis dècades una de les investigacions més singulars de l'abstracció contemporània. La seva obra no parteix únicament de la voluntat d'avançar cap a allò nou, sinó també de la necessitat de mirar enrere per trobar altres maneres d'entendre la pintura. En aquest desplaçament temporal resideix bona part de la seva singularitat: una distància deliberadament anacrònica que li permet observar el present des d'un dels marges i aproximar-se a allò contemporani des del revers.
L'exposició Abstract Stone , que presenta la Galeria RGR de Mèxic del 3 de setembre al 24 d'octubre del 2026, recorre diferents moments d'aquesta trajectòria i permet seguir l'evolució d'un llenguatge que, des dels inicis, va qüestionar la centralitat de la superfície pictòrica. Paternosto va començar la seva carrera al Grup Sí, a La Plata, on es va aproximar a l'abstracció geomètrica. Amb el pas dels anys, aquella primera investigació va derivar cap a una poètica pròpia basada en allò que l'artista ha anomenat la 'visió obliqua': una manera de desplaçar la mirada i alterar les convencions des de les que contemplem un quadre.

A la dècada de 1960 Paternosto es va instal·lar a Nova York, on va entrar en contacte amb els debats contraculturals que estaven ampliant els límits dels mitjans artístics tradicionals i amb les noves formes internacionals de conceptualisme. Durant els trenta-set anys que va romandre vinculat a la ciutat, la seva pintura va experimentar amb estructures modulars, va incorporar finestres i portes al mateix llenç, va introduir signes arcaics sobre superfícies monocromes i va desenvolupar les bandes cromàtiques i marques laterals que acabarien convertint-se en alguns dels trets més reconeixibles de la seva producció.
Però va ser la seva trobada amb les cultures ameríndies anteriors a la colonització la que va obrir una nova dimensió a la seva investigació. A finals dels anys setanta va emprendre diversos viatges per les regions andines, impulsat per un interès que desbordava allò estrictament artístic i s'endinsava en el terreny de l'antropologia. L'arquitectura, l'escultura i, especialment, els teixits d'aquestes cultures van oferir-li altres possibilitats per pensar l'abstracció i qüestionar una concepció occidental de la pintura basada en la frontalitat i l'autonomia de la superfície.

D'aquelles investigacions va sorgir l'assaig Pedra abstracta , posteriorment ampliat i publicat en anglès sota el títol The Stone and the Thread . El llibre va contribuir a situar el seu pensament i la seva obra en els debats artístics d'Amèrica del Nord i d'Europa, en establir un vincle entre les formes abstractes de les cultures originàries de Sud-amèrica i les cerques de la modernitat artística. A Paternosto, passat i present deixen així de funcionar com a categories enfrontades per convertir-se en territoris que poden dialogar i contaminar-se mútuament.
La pintura apareix llavors com un espai que ja no s'acaba en els seus propis límits. Les bandes de color, els signes i les marques laterals desplacen progressivament el centre d'atenció cap als marges, cap a allò que normalment roman fora del camp principal de la mirada. L'anomenada visió obliqua proposa precisament aquesta alteració perceptiva: neutralitzar la frontalitat del quadre i activar els laterals com a llocs inesperats d'exploració.
