D’Empúries a Spider-Man

Abans que existís el còmic ja hi havia la necessitat d’explicar històries amb imatges. Les pintures de les coves prehistòriques, els vasos i mosaics grecollatins, els retaules medievals, les pedres asteques o el tapís de Bayeux són exemples d’una mateixa voluntat: ordenar el món a través d’una seqüència visual. Segles més tard, les auques que circulaven pels carrers, sovint venudes pels cecs, van continuar aquesta tradició narrativa fins que, al tombant del segle XIX, la revolució industrial i els nous sistemes de producció i difusió van propiciar l’aparició de la historieta moderna.

El còmic naixia així com un mitjà de comunicació de masses estretament vinculat a les grans ciutats i als seus centres editorials. Però què passa quan aquest llenguatge arriba a la perifèria? Què succeeix quan un territori que no és un dels grans centres de producció editorial deixa de ser simplement consumidor de còmic i es converteix en espai de creació, d’inspiració i fins i tot de ficció?

Aquesta és una de les preguntes que travessa D’Empúries a Spider-Man. Narratives gràfiques a la perifèria, exposició del Museu de l’Empordà que proposa revisar la relació entre la narrativa gràfica i el territori empordanès. Comissariada per M. Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla, la mostra parteix d’una perspectiva poc habitual: no estudiar únicament els autors o les obres vinculades al còmic, sinó observar què passa quan aquest llenguatge entra en contacte amb un territori concret.

L’Empordà apareix, d’aquesta manera, des de diferents perspectives. És territori de creadors, però també d’autors que hi arriben des de fora; espai de consum, però també de producció; paisatge real, però alhora escenari de ficcions. I aquesta última dimensió és especialment significativa perquè l’Empordà ha estat convertit sovint en una construcció imaginària, carregada de referències, tòpics i visions que han contribuït a consolidar-ne una determinada imatge cultural.

L’exposició intenta anar més enllà d’aquesta mirada superficial. Ho fa recuperant noms com Joan Cos, Àngel Nadal o Joan Antoni Poch, dibuixants vinculats al territori que van desenvolupar trajectòries diverses, però també incorporant aquells creadors forans que van trobar en l’Empordà un paisatge, una atmosfera o un repertori d’imatges susceptibles de ser traslladats a la vinyeta.

El mapa que proposa la mostra, però, no es limita als dibuixants. També dona protagonisme als guionistes i als processos de construcció de les històries, amb figures com Sebastià Roig i Àngels Gardella. És una manera d’ampliar la mirada sobre el còmic i recordar que darrere de cada imatge hi ha també una arquitectura narrativa, una veu i una determinada manera d’interpretar el territori.

Un dels capítols més reveladors és el dedicat a les expressions underground que van proliferar a Figueres durant les dècades dels vuitanta i noranta. En aquell context van aparèixer publicacions alternatives com Pus de iaia o Empordà Funeral, vinculades a una cultura gràfica que funcionava al marge dels circuits editorials convencionals. Els fanzines es converteixen aquí en testimonis d’una altra manera d’entendre la creació: més immediata, més irreverent i també més vinculada a les xarxes culturals locals.

Aquesta dimensió perifèrica és, precisament, una de les aportacions més interessants de l’exposició. La perifèria deixa de ser sinònim d’absència. Pot ser un lloc des d’on mirar diferent, experimentar amb altres formats i construir discursos que no necessàriament responen als models dominants.

El recorregut proposa, alhora, un ampli arc cronològic que connecta l’actualitat del còmic amb una tradició molt més antiga de narrativa visual. El punt de partida és Empúries i la cultura gràfica de l’antiguitat, una elecció que permet situar el còmic dins d’una història molt més extensa que la de la historieta moderna. La vinyeta no apareix, per tant, com un fenomen aïllat, sinó com un episodi més d’una necessitat humana persistent: explicar, recordar, imaginar i transmetre històries mitjançant imatges.

El trajecte arriba fins al present i incorpora també figures com Vicenç Pagès, així com la poderosa empremta de l’imaginari dalinià. Perquè si hi ha un artista que va entendre l’Empordà com un territori capaç de transformar-se en ficció, aquest és Salvador Dalí. La seva relació amb el paisatge, amb els mites locals i amb la construcció d’un imaginari propi va contribuir decisivament a convertir l’Empordà en alguna cosa més que un espai geogràfic.

En aquest sentit, el títol de l’exposició funciona gairebé com una declaració d’intencions. D’Empúries a Spider-Man posa en contacte dos extrems aparentment allunyats: el món grecollatí i un dels grans personatges de la cultura popular contemporània. Entre tots dos hi caben segles de representació visual, però també una mateixa necessitat de crear relats a través d’imatges.

La pregunta ja no és, per tant, si l’Empordà ha estat prou present en la història del còmic. La qüestió és què explica aquesta relació sobre el mateix territori. Les vinyetes permeten descobrir un Empordà que no és únicament el de les postals, les ruïnes d’Empúries o els paisatges dalinians, sinó també el dels creadors locals, els fanzines, els circuits alternatius i les històries imaginades.