Exposicions
Núria Picas sota el signe de Taüll
El Museu de Valls recupera la trajectòria d’una artista singular de la postguerra catalana en una exposició que reivindica la petjada de Sant Climent de Taüll en el seu llenguatge pictòric.
En la pintura de Núria Picas, l’eco del romànic català, i especialment de les pintures de Sant Climent de Taüll, es transforma en una font d’inspiració que travessa les formes, les figures i la intensitat expressiva de la seva obra.
Aquesta relació és el punt de partida de Núria Picas. Sota el signe de Taüll, exposició que el Museu de Valls inaugurà el 19 de setembre i que es podrà visitar fins al 29 de novembre de 2026. Coproduïda amb el Museu de Montserrat, la mostra tindrà continuïtat posteriorment a Montserrat, on es presentarà una segona exposició dedicada a l’artista del 18 de desembre al 28 de febrer de 2027.
Comissariada per Bernat Puigdollers, historiador de l’art, director de la Fundació Vila Casas i especialista en l’art català de postguerra, la proposta recupera una figura que, malgrat haver participat activament en els debats artístics del seu temps, va quedar progressivament allunyada dels principals circuits expositius. La mostra planteja així una doble operació: tornar a situar Picas en el relat de l’art català de la segona meitat del segle XX i reconstruir el context cultural en què va desenvolupar la seva pràctica.
Les obres reunides permeten observar com aquesta mirada cap al passat es combina amb les inquietuds de les segones avantguardes. Personatges solemnes, figures frontals, contorns marcats i formes essencials revelen la influència de l’univers romànic i, al mateix temps, una voluntat d’expressió pròpia. Taüll no apareix, per tant, com una simple referència iconogràfica, sinó com una estructura visual i espiritual des de la qual l’artista va elaborar el seu particular llenguatge.
La producció de Picas, especialment durant les dècades de 1940 i 1950, es desenvolupa en un moment especialment complex per a la cultura catalana. La postguerra va obligar tota una generació d’artistes a treballar en unes condicions difícils, però també va propiciar la recerca de nous camins per renovar el panorama artístic. La participació de Picas en els Salons d’Octubre i la seva vinculació amb diversos cercles culturals del moment situen la seva trajectòria dins d’aquest procés de transformació.
El diàleg amb els seus contemporanis és un dels elements que permet entendre millor la seva aportació. L’exposició incorpora obres d’Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Marc Aleu, Albert Ràfols-Casamada, Modest Cuixart, Joan Hernández Pijuan, Joan Brotat, Fornells Pla, Claude Collet, Cardona Torrandell, Palau Ferré i Josep Maria de Sucre, entre d’altres. També hi són presents artistes d’una generació anterior, com Georges Rouault i Joan Massanet, que van exercir una influència significativa en la seva formació i sensibilitat artística.
La recuperació de Núria Picas passa també per reconstruir una obra que durant dècades ha aparegut dispersa i, en bona part, insuficientment documentada. El projecte expositiu ha comportat una tasca de recerca, localització i catalogació que permet ampliar el coneixement sobre la seva producció i obrir noves vies d’estudi. La mateixa artista va poder conèixer el projecte i aportar el seu testimoni a la investigació que acompanya el catàleg.
La seva mort el gener de 2026, abans de veure culminada l’exposició, introdueix inevitablement una dimensió d’homenatge al projecte. Però Sota el signe de Taüll vol anar més enllà de la recuperació memorial: proposa tornar a mirar una obra i situar-la dins les coordenades de l’art català de postguerra, restituint-li una presència que els anys havien anat diluint.
La mostra compta amb una trentena de prestadors i amb obres procedents d’institucions com la Fundació Vila Casas, el Museu de l’Empordà o la Fundació Bassat, en una operació de recuperació patrimonial que posa en relació la trajectòria de Picas amb el seu temps.
Et poden
Interessar
...
