Exposicions
El que falta també compta
Les absències mai no són silencioses, per més que es consideri el contrari. Romanen en els relats, en les imatges, en allò que els museus conserven i també en allò que les seves col·leccions no van poder —o no van voler— preservar. A partir d'aquesta idea, el Museu Nacional d'Arts Visuals planteja Esborraments, invencions i mancants indígenes al cabal , una exposició que revisa la seva pròpia col·lecció des d'una perspectiva contemporània i proposa tornar sobre les formes en què les poblacions originàries han estat representades, omeses o desplaçades de la construcció de la memòria.
El recorregut expositiu a la capital d'Uruguai, que es podrà visitar del 3 d'octubre al 15 de novembre del 2026, s'inscriu a la celebració del Dia del Patrimoni, dedicat aquest any al tema Arrels indígenes: passat, present i futur . Comissariada per Maria Eugenia Grau, Maria Eugenia Méndez, Ce Vignolo i Roxana Fabius, la proposta no pretén oferir una reconstrucció tancada del passat, sinó obrir un espai d'interrogació sobre els mecanismes mitjançant els quals es va construir una determinada idea de nació i sobre el lloc que van ocupar —o van deixar d'ocupar— els pobles originaris dins.
Durant dècades, una narrativa històrica imaginària va permetre articular una visió coherent del naixement i la consolidació de l'Estat nació. En aquest procés, la memòria indígena va quedar sotmesa a diferents maneres d'esborrament. L'exposició parteix precisament d'aquesta fractura per observar com el patrimoni pot reproduir determinades mirades i, alhora, convertir-se en un territori on qüestionar-les.
Les obres seleccionades pertanyen a la col·lecció del MNAV. Algunes formen part dels relats més coneguts de la col·lecció; altres romanen en una posició molt més discreta. Juntes construeixen un conjunt d'imatges on la presència indígena apareix travessada pels conflictes territorials, la imposició de models d'organització social i allò que l'exposició identifica com un procés de “disciplinament civilitzatori”.
En aquestes representacions apareixen també les tensions que van acompanyar la transformació dels territoris: lluites per la terra i per la cultura, processos de mestissatge i mecanismes d'estigmatització. Durant molt de temps, els pobles originaris van ser descrits des de categories com a bàrbars, salvatges, violents o amenaçadors. La mirada contemporània permet qüestionar aquestes representacions i preguntar-se què en queda fora quan la història s'explica exclusivament des de la perspectiva dels qui van exercir el poder.
El problema no rau únicament en com van ser representades aquestes poblacions, sinó també en qui va tenir la possibilitat de construir el relat. Les veus indígenes, les seves pròpies narracions i les formes materials i simbòliques de producció apareixen com un dels grans faltants d'aquesta memòria. Per això l'exposició no pretén simplement afegir noves imatges a un relat existent, sinó posar en qüestió les condicions que van determinar allò que va ser conservat, mostrat i transmès.
La pròpia disposició de la mostra participa en aquesta reflexió. Les obres ocupen aproximadament la meitat de la sala i se situen en un horitzó més baix del que és habitual. El buit adquireix així una dimensió física i simbòlica: allò que no hi és també ocupa un espai. L'absència deixa de ser una qüestió abstracta per esdevenir una experiència perceptible dins el museu.
En aquest espai buit es desenvolupa Hilando Oyendaú , una intervenció performàtica convidada el títol de la qual significa 'filant memòria' en llengua chaná. L'acció recupera pràctiques originàries heretades de les àvies indígenes i busca tornar-los una presència corporal i contemporània. Davant la lògica estàtica de l'objecte museístic, la performance introdueix el gest, el cos i la transmissió com a formes de coneixement.
La intervenció planteja, a més a més, una qüestió essencial: la memòria indígena no pertany únicament al passat. Hi ha sabers, pràctiques i formes de relació amb el món que continuen vius i que poden ser recuperats des del present. Aleshores el patrimoni deixa d'entendre's únicament com allò que es conserva per convertir-se també en allò que s'activa, es transmet i es torna a posar en circulació.
Et poden
Interessar
...
