Durant anys, el restaurant de Cala Montjoi va funcionar com un autèntic laboratori d’idees, un espai on la cuina deixava de ser únicament una pràctica vinculada a l’alimentació per convertir-se en investigació, experimentació i creació. Al centre d’aquesta revolució hi havia Ferran Adrià i un equip que va acabar situant la gastronomia catalana en el mapa internacional.
És aquesta història, amb les seves llums i també les seves ombres, la que aborda Gènesi, la nova sèrie de TV3 i 3Cat que s’estrena aquest 21 de setembre i que posteriorment arribarà a Netflix. La ficció parteix d’un dels episodis més singulars de la cultura gastronòmica contemporània per reconstruir el procés que va portar El Bulli a convertir-se en un fenomen mundial i, al mateix temps, explorar les conseqüències personals i creatives d’una transformació que va anar molt més enllà de la cuina.
El restaurant va ser escollit millor del món en diverses ocasions —2002, 2006, 2007, 2008 i 2009—, però la seva transcendència no es pot reduir a una successió de reconeixements. El Bulli va introduir una nova manera d’entendre l’acte de cuinar, basada en la recerca, la sorpresa, la desconstrucció i la voluntat constant d’obrir nous camins. Ferran Adrià es va convertir així en una figura de projecció internacional, però el seu èxit va ser inseparable d’un equip i d’un context gastronòmic català que també va experimentar una profunda renovació.
Interpretat per Miquel Fernández, Adrià és un dels eixos d’una narració que no busca simplement reconstruir una biografia. Gènesi incorpora una segona línia temporal i una trama de ficció protagonitzada per una crítica gastronòmica retirada, interpretada per Mónica López, que després de la mort del seu pare decideix reobrir el restaurant familiar a petició de la seva neboda. Aquesta estructura permet a la sèrie establir un diàleg entre memòria i present, entre allò que va ser i allò que encara perdura del fenomen gastronòmic iniciat dècades enrere.
El títol mateix, Gènesi, apunta a aquesta voluntat d’anar a l’origen. No només al naixement d’El Bulli com a restaurant, sinó també a l’aparició d’una nova cultura gastronòmica que va modificar la relació entre cuina, creativitat i experiència. En aquest sentit, la sèrie amplia el focus i incorpora altres noms imprescindibles per entendre aquella transformació: Santi Santamaria, Fermí Puig, Christian Escribà o Oriol Castro, entre d’altres.
La constel·lació de noms s’estén també a cuiners com els germans Roca, Carme Ruscalleda, Fina Puigdevall o Nandu Jubany, figures que, des de llenguatges i trajectòries diferents, han contribuït a consolidar la dimensió internacional de la cuina catalana. La sèrie planteja així una lectura coral d’un fenomen que no pot explicar-se únicament a través d’un sol restaurant ni d’un únic creador.
Un dels atractius de Gènesi és precisament la reconstrucció d’El Bulli, tancat el 2011 i posteriorment convertit en un espai dedicat a la recerca i la divulgació. La recreació del restaurant busca recuperar aquell univers de Cala Montjoi i donar forma visual a un lloc que, amb el pas del temps, ha adquirit una dimensió gairebé mítica.
La ficció televisiva s’apropa d’aquesta manera a un territori habitualment reservat al documental: la construcció d’un mite contemporani. Però Gènesi no només mira cap al passat. També planteja una pregunta sobre el llegat: què queda després d’una revolució creativa? Què passa quan un restaurant deixa de ser simplement un restaurant i passa a formar part de la memòria cultural d’un país?