Exposicions
Mariaelena Roqué l’art de fer-se visible
'UnaDonaUna' reivindica a RocioSantaCruz una de les trajectòries més lliures i experimentals de l’art català de les darreres dècades.
Mariaelena Roqué, és una de les visites ineludibles de la Barcelona Gallery Weekend. Fins al 21 de novembre, RocioSantaCruz presenta a Barcelona UnaDonaUna, un recorregut per la trajectòria d’una de les artistes més singulars i difícils de classificar de les darreres dècades. Una proposta que permet recuperar una pràctica artística construïda des de la llibertat dels llenguatges i des d’una constant voluntat d’experimentació.
Històricament, el nom de Mariaelena Roqué ha quedat estretament vinculat a la Companyia Carles Santos, formada per Santos i Roqué, que l’artista va fundar juntament amb el músic i compositor. Aquell projecte es va convertir en un dels episodis més iconoclastes de l’avantguarda artística dels anys vuitanta i noranta, amb unes accions que combinaven de manera provocadora música, dansa, arts performatives i poètiques visuals. Però reduir la trajectòria de Roqué a aquesta experiència seria limitar l’abast d’una obra que ha transitat per nombrosos territoris i que ha mantingut sempre una extraordinària autonomia creativa.
La seva producció es construeix precisament en aquesta intersecció entre les arts plàstiques, l’escultura, el vestuari, els personatges, l’acció escènica i l’audiovisual. Roqué no s’adscriu a una disciplina determinada, sinó que s’apropia dels diferents llenguatges i els posa en tensió. La seva obra neix d’aquest desplaçament constant, d’una pràctica que entén els límits entre les disciplines no com una frontera, sinó com un espai de possibilitats.
En els seus vestuaris-personatge-escultura, el cos i la seva psique es converteixen simultàniament en suport i subjecte de l’obra. La silueta humana s’expandeix, s’oculta, es fragmenta o es transforma fins a adquirir una condició híbrida entre cos, objecte i escultura. El vestuari deixa de ser un simple complement per convertir-se en una segona pell, una arquitectura corporal o fins i tot un personatge autònom. El cos esdevé així un espai d’experimentació permanent, però també un territori des d’on qüestionar la identitat.
Aquesta dimensió corporal incorpora inevitablement una lectura política. Des de la seva posició de dona i artista, Roqué desenvolupa una mirada crítica sobre la construcció de la identitat i els rols de gènere. El cos femení apareix com un espai d’expressió, transformació i resistència, allunyat de qualsevol representació passiva o convencional. El seu compromís amb els drets de les dones travessa una pràctica en què la identitat no és una categoria fixa, sinó una realitat en permanent evolució.
La llibertat per transitar entre mitjans permet entendre la seva obra com una pràctica essencialment interdisciplinària, en què matèria, cos, imatge, moviment i espai estableixen relacions constants i es transformen mútuament. No hi ha una jerarquia clara entre aquests elements: tots formen part d’un mateix procés creatiu en què l’art pot aparèixer simultàniament com a objecte, acció, presència escènica o imatge.
RocioSantaCruz planteja així una aproximació a l’univers de Mariaelena Roqué des de la seva riquesa i complexitat, reivindicant una artista que ha treballat sempre en els marges de les classificacions convencionals. UnaDonaUna és una oportunitat per situar en el present una obra que continua interpel·lant-nos per la seva capacitat de desbordar els gèneres, qüestionar les identitats i entendre el cos com una matèria artística en permanent transformació.
Et poden
Interessar
...
