Notícies
Albert Serra filma la vida d’Ingrid Caven a través de la música
Seize moments de ma vie recupera en forma de retrat cinematogràfic experimental setze cançons autobiogràfiques de l’artista alemanya durant un concert al Théâtre des Bouffes du Nord de París.
Albert Serra torna al Festival de Sant Sebastià amb Seize moments de ma vie, un nou exercici cinematogràfic que se situa lluny de les convencions narratives i que pren com a protagonista Ingrid Caven, cantant i actriu alemanya vinculada a alguns dels episodis més singulars del cinema i la cultura europea de les dècades dels seixanta i setanta. El cineasta de Banyoles, nascut el 1975, construeix un retrat que no busca explicar una biografia de manera convencional, sinó aproximar-se a la figura de Caven a través de la música, la presència escènica i la memòria.
El punt de partida és un concert celebrat al Théâtre des Bouffes du Nord de París, on Caven interpreta un repertori format per setze cançons autobiogràfiques. Cada peça remet a un moment de la seva vida i permet a Serra construir una mena d’autoretrat fragmentari en què la veu, el gest i el temps adquireixen tanta importància com qualsevol element estrictament narratiu. L’artista alemanya, actualment octogenària, es converteix així en el centre d’una proposta que observa el pas dels anys sense necessitat de convertir-lo en un relat cronològic.
La pel·lícula compta amb la participació d’Ingrid Caven, Marc Verdaguer, Ferran Font i Enric Juncà, mentre que la música incorpora el treball de Ferran Font, Enric Juncà, Joe Robinson i Marc Verdaguer. La fotografia és d’Artur Tort, responsable de donar forma visual a un dispositiu que es mou entre el documental, el registre de l’actuació i l’experimentació cinematogràfica.
En lloc de situar Caven davant d’una càmera destinada a reconstruir la seva trajectòria, Serra deixa que siguin les cançons les que articulin el relat. El concert es converteix en espai de memòria i la música, en una via d’accés a una personalitat artística marcada per la seva relació amb el cinema, el teatre i les avantguardes europees. El resultat és una peça que sembla interessar-se menys per explicar qui és Ingrid Caven que per observar què queda d’una vida quan aquesta és evocada a través de la interpretació.
La proposta manté, d’aquesta manera, algunes de les constants del cinema de Serra: l’interès per les figures que desborden les categories convencionals, la tensió entre realitat i representació i una particular concepció del temps cinematogràfic. El director no busca accelerar el relat, sinó permetre que els moments escènics respirin i que la personalitat de Caven emergeixi progressivament a través de la seva veu i de la seva presència.
La relació de Serra amb el Festival de Sant Sebastià afegeix una nova capa a aquesta estrena. El cineasta català hi va aconseguir la Concha de Oro amb Tardes de soledad, una obra que va generar un ampli debat al voltant de la seva mirada sobre el món taurí i que posteriorment va donar pas a Los domingos com a guanyadora del màxim guardó del certamen. Ara, Serra torna a la programació donostiarra amb una obra d’una naturalesa molt diferent, però igualment allunyada dels mecanismes més previsibles del cinema convencional.
Et poden
Interessar
...
