De l’ofici a la creació a Bogotà

Bogotá es convertirà, del 24 al 27 de setembre de 2026, en un dels principals punts de trobada de l’art contemporani internacional amb la celebració d’ARTBO | Feria Internacional de Arte de Bogotá. En aquest context, el projecte Visions of Catalonia Crafting Art hi desembarca amb una selecció de creadors i obres realitzades a Catalunya que reivindiquen l’artesania contemporània com un territori de recerca, experimentació i diàleg amb les pràctiques artístiques actuals.

Visions of Catalonia té com a objectiu promocionar creadors locals que desenvolupen noves expressions de l’artesania contemporània, tant a escala local com internacional, a través d’un projecte concebut per generar diverses itineràncies. Es tracta d’una iniciativa biennal que posa alternativament el focus en les relacions entre Artesania i Art i Artesania i Disseny, entenent l’ofici no com una categoria tancada ni vinculada únicament a la tradició, sinó com un espai viu capaç d’incorporar nous llenguatges, materials i processos.

• Obra d'Antoni Marquès.

La selecció que arriba a Bogotá parteix d’un criteri fonamental: totes les obres han estat realitzades a Catalunya i els seus creadors han necessitat, en algun moment de la seva trajectòria o al llarg de tota la seva producció, recórrer a tècniques artesanals. El domini de l’ofici, per tant, no apareix com un element ornamental, sinó com una part substancial de la pròpia construcció de l’obra. Són pràctiques en què la matèria, el temps, la precisió manual i el coneixement tècnic conviuen amb processos conceptuals i formes de creació contemporànies.

A Bogotá s’hi podran veure El soroll del silenci, d’Antoni Maria Marquès; Encantada, d’Eva Mazana Cifuentes; Bestiari, de Francesc Ruiz Abad; Rings II, de Francesca Piñol Torrent; En lo d’ahir, d’Ivan Martinez Forcadell; Història de l’art sense lloc, de Jesús Galdón Martínez; Vas amb plom, de la sèrie Piques, de Madola; Respiració de l’Univers, de Mònica Campdepadrós Pérez; Sediments Tèxtils, d’Olga Solà; LAX-2, de RibasFrosum, i Sacral Nature Lamp, de VAYREDA BASSOLS CASABO Y CIA SL.

La diversitat d’aquest conjunt permet precisament entendre l’artesania contemporània com una pràctica plural. Ceràmica, tèxtil, objecte, escultura, llum, matèria i processos vinculats a l’ofici apareixen aquí allunyats d’una concepció estrictament patrimonial. Les obres plantegen, des de llenguatges molt diferents, una mateixa qüestió de fons: què passa quan els coneixements vinculats a l’artesania entren en contacte amb les formes de pensament i producció de l’art contemporani?

Aquesta pregunta adquireix una dimensió especialment significativa en ple segle XXI, quan la recuperació dels oficis conviu amb una transformació tecnològica accelerada. La manualitat ja no es pot entendre només com una mirada nostàlgica cap al passat. Al contrari, pot actuar com un espai de resistència, però també d’innovació, on el coneixement acumulat al llarg de generacions dialoga amb nous materials, eines i tecnologies.

• Obra de Mònica Campdepadrós.

"L'(art)esania actual no és només la imatge prefigurada que tenim al nostre imaginari col-lectiu, codificada des de l'antigor fins al Segle XVIII. Les disrupcions humanes han anat modificant-ne la percepció, però la revolució Industrial ho va trastocar tot. Malgrat aixo, el prestigi de la creació artesana -la remotesa de Tofici, l'eco de la materia treballada amb les mans- ha perviscut fins als nostres dies. Avul, el retorn als oficis (art)esans revela una pulsió d' humanitat, de materiais que respiren natura, d'oficis que ens arrelen en el temps i en el lloc. en la identitat i en les identitats.

Pero el segle XXI ha afegit un vector nou. radicalment disruptiu: la tecnologia. Una Impressora 3D de cerámica vista en una fira no es nomes una curiositat tecnica, sino un simbol. El món (art)esà s'expandeix i s' interroga davant la máquina, davant la velo-citat i la mutació digital. Aquest es un dels eixos essencials del nostre temps. L'altre es el dialeg constant, sempre latent, entre Art i Artesania amb un mateix horitzo: transcendir allo funcional i obrir la porta a la Creacio, a la Creativitat 1 a l'Art en majuscules", escriu Ricard Planas Camps.

És en aquest territori de tensió entre tradició i transformació on Visions of Catalonia Crafting Art troba el seu sentit. La proposta no busca simplement presentar fora de Catalunya una mostra representativa de l’artesania que s’hi produeix, sinó evidenciar fins a quin punt l’ofici continua sent una eina de pensament. La mà que treballa la matèria, el coneixement tècnic i la memòria dels processos es converteixen així en elements que poden generar discursos contemporanis i obrir noves vies creatives.

• Obra de Madola.

La presència a ARTBO reforça, a més, la dimensió internacional del projecte. Bogotá esdevé un espai de trobada entre creadors, institucions, col·leccionistes, professionals i públics diversos, i permet situar aquestes pràctiques catalanes dins d’un context internacional en què les fronteres entre disciplines són cada vegada més permeables. L’artesania deixa de ser un territori perifèric respecte de l’art per ocupar un espai propi dins de les discussions sobre materialitat, sostenibilitat, tecnologia, identitat i processos de creació.

La participació de Visions of Catalonia Crafting Art s’inscriu, alhora, en una setmana especialment significativa per a la cultura catalana a Bogotá. En paral·lel a la presència del projecte a ARTBO, Bonart presentarà el número 3 de la seva edició internacional, consolidant així la voluntat de la revista d’ampliar els seus espais de circulació i de generar nous vincles entre Catalunya i l’escena cultural llatinoamericana.

La presentació de Bonart internacional a Bogotá forma part d’aquesta mateixa voluntat de construir ponts. Revista i projecte comparteixen, des de perspectives diferents, una mirada sobre la cultura catalana entesa com un espai obert al diàleg, a la internacionalització i a la incorporació de nous relats. En aquest context, l’artesania contemporània apareix com un dels territoris amb més capacitat per qüestionar les categories tradicionals i posar en contacte patrimoni i contemporaneïtat, memòria i innovació, màquina i gestualitat.