La Col·lecció Nacional de Catalunya amplia els seus fons amb dues obres de rellevància excepcional. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha incorporat, mitjançant una dació en pagament, el Bodegó del molinet de xocolata, de Juan de Zurbarán, i un Autoretrat d’Anton Raphael Mengs, dues pintures que passen a formar part del patrimoni públic català i que s’integraran a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
La incorporació parteix de la proposta del mateix Museu Nacional, que va seleccionar i estudiar les dues peces i en va valorar especialment la qualitat, la singularitat i la capacitat d’enriquir les col·leccions nacionals. Els informes elaborats pel museu i pel Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General del Patrimoni Cultural també en remarquen l’interès excepcional.
Les dues obres procedeixen del fons de la família Bertran, una destacada col·lecció privada catalana especialitzada en art hispànic i barroc europeu i construïda al llarg de diverses generacions. El cas del bodegó de Juan de Zurbarán té, a més, una particular significació per a la història del col·leccionisme català. L’obra havia format part de la col·lecció de Francesc Cambó, que la va donar al seu advocat, Josep Bertran i Musitu, en agraïment pels seus serveis. La seva entrada al Museu Nacional permet recuperar per al patrimoni públic una peça vinculada a una de les grans col·leccions històriques del país i ampliar el conjunt d’obres de Cambó que ja formen part dels fons del MNAC.

'Bodegó del molinet de xocolata', de Juan de Zurbarán.
Datat cap al 1640, el Bodegó del molinet de xocolata destaca tant per la seva qualitat pictòrica com per una iconografia poc habitual. El molinet de xocolata es converteix en el centre d’una composició que permet aproximar-se als costums, els objectes quotidians i la cultura material del Barroc hispànic. L’obra contribueix també a reforçar la presència de Juan de Zurbarán a les col·leccions nacionals, especialment significativa si es té en compte que el catàleg conegut del pintor sevillà és relativament reduït.
L’altra incorporació és un Autoretrat d’Anton Raphael Mengs, realitzat cap al 1775. Considerat un dels principals representants del neoclassicisme europeu, Mengs va exercir una influència decisiva en l’art acadèmic del segle XVIII i va conrear especialment el gènere de l’autoretrat. La peça presenta, a més, una trajectòria documental singular, ja que es troba registrada pràcticament des del moment de la seva creació i va contribuir a fixar la imatge de l’artista que posteriorment es difondria en biografies i estudis durant més d’un segle. Entre novembre de 2025 i març de 2026, l’obra va formar part de l’exposició monogràfica dedicada a Mengs al Museo Nacional del Prado.