Exposicions
Gino Rubert torna a començar la història de la pintura
'Absolute Beginners' reuneix a Bucarest un nou conjunt de pintures mixtes on Picasso, Duchamp, Frida Kahlo, Leonora Carrington, Remedios Varo, Dalí, Miró o Tàpies comparteixen escenari.
La història de la pintura pot ser també un territori de joc, una ficció compartida en què els grans mestres deixen de ser figures intocables per convertir-se en personatges d’un relat obert, imprevisible i fins i tot una mica inquietant. Aquesta és una de les premisses des d’on treballa Gino Rubert en la seva nova exposició, Absolute Beginners, que Mobius Gallery de Bucarest presenta a partir del 18 de setembre. Es tracta de la segona exposició individual de l’artista espanyol a la galeria, tres anys després de Time to Set the Cage on Fire, amb què Rubert va entrar en l’escena contemporània romanesa.
En aquest nou conjunt d’obres, Rubert convoca bona part de les figures que han construït el seu propi imaginari pictòric. Picasso, Marcel Duchamp, Frida Kahlo, Leonora Carrington, Remedios Varo, Salvador Dalí, Joan Miró o Antoni Tàpies apareixen reunits en trobades impossibles, però representades amb una sorprenent naturalitat. No són tant homenatges convencionals com escenes d’una història de l’art alternativa, construïda a partir de coincidències, desplaçaments i anacronismes. El pintor situa aquests personatges en acadèmies de dibuix i estudis d’artista, espais vinculats tradicionalment a l’aprenentatge, i els retorna així a una condició essencial: la de qui encara està aprenent.
D’aquí prové el títol de l’exposició. Absolute Beginners reivindica precisament aquesta capacitat de començar de nou que comparteixen els artistes que han transformat la pintura. Malgrat el pes dels seus noms i dels seus mites, tots poden ser contemplats com a eterns principiants, moguts per la curiositat i per la necessitat de qüestionar allò que ja coneixen. Rubert utilitza aquesta idea per plantejar una mirada desacralitzadora sobre la història de l’art, però també per parlar de la pintura com una pràctica sempre inacabada.
La tècnica contribueix decisivament a aquesta atmosfera. Les pintures combinen collage fotogràfic amb oli i acrílic, teixits, agulles i materials trobats, en una construcció densa que converteix cada tela en alguna cosa més que una superfície pictòrica. Les obres funcionen com petits escenaris on cada figura, cada mirada i cada gest sembla ocupar un lloc prèviament calculat. Hi ha en Rubert una concepció teatral de la pintura: els personatges entren en escena, estableixen relacions entre ells i, al mateix temps, miren directament l’espectador.
Aquesta proximitat és un dels trets que singularitzen el treball de l’artista. Les seves figures no queden tancades en la ficció representada, sinó que semblen conscients de la nostra presència. La seva mirada estableix una mena de complicitat amb qui contempla l’obra i dissol la frontera entre espectador i protagonista. El quadre es converteix així en un espai de trobada, però també en un lloc on realitat i ficció, memòria i desig, vida i mort poden conviure sense necessitat de resoldre les seves contradiccions.
En aquest univers, carregat d’humor i erudició, Rubert recupera alguns dels grans mites de la modernitat per sotmetre’ls a una nova convivència. La seva mirada no és iconoclasta, sinó afectuosa i irreverent alhora. Els mestres apareixen desproveïts de solemnitat, però no de la seva capacitat de fascinació. És precisament aquesta tensió entre coneixement i joc, entre història i fantasia, la que dona a les obres una estranyesa particular.
Et poden
Interessar
...
