El pintor barceloní Manel Anoro Llagostera ha mort als 81 anys. La notícia arriba quan l’artista es preparava per inaugurar una nova exposició a la galeria d’art El Claustre de Girona, on la seva obra es podrà veure del 9 al 26 de setembre de 2026. La presentació prevista per a aquesta setmana es mantindrà finalment com un acte d’homenatge a la seva trajectòria, tot i que la galeria ha decidit suspendre el còctel i el sorteig de quadres que estaven previstos amb motiu de la inauguració.
Anoro va construir al llarg de la seva trajectòria un univers pictòric reconeixible, vinculat a una figuració de forta intensitat cromàtica i amb una clara influència fauvista. Paisatges, escenes urbanes, natura i nus femenins van ocupar bona part de la seva producció, sempre a través d’una pintura en què el color assumia un paper protagonista. La llum i les atmosferes dels seus viatges pel Carib van deixar una empremta especialment visible en la seva obra, amb paisatges marins, tonalitats càlides i una manera de mirar allunyada del realisme estrictament descriptiu.
Però el seu imaginari també va trobar arrels en el paisatge més proper. Girona, Cadaqués, Foixà, el Priorat i, especialment, Menorca van esdevenir escenaris recurrents de la seva pintura. L’illa va ocupar un lloc singular en la seva trajectòria i també en la seva vida, fins al punt que hi va instal·lar el seu segon taller. A través d’aquests territoris, Anoro va desenvolupar una pintura interessada tant per allò que representava com per la capacitat de la pinzellada i el color per transmetre una determinada emoció.
La seva obra partia sovint d’una mirada aparentment senzilla sobre el paisatge o la figura, però incorporava una voluntat expressiva que li permetia allunyar-se de la mera representació. La pinzellada, el tractament de la llum i els contrastos cromàtics contribuïen a construir unes escenes en què la realitat es convertia en punt de partida per explorar sensacions i atmosferes.
Des de la galeria El Claustre destaquen precisament aquesta capacitat de descoberta que caracteritzava la pintura d’Anoro. En les seves obres, expliquen, sempre hi apareix «un racó del paisatge, un detall d’una figura que, sense saber-ne exactament el motiu, ens cridarà l’atenció». Una qualitat que, segons la galeria, feia de cada quadre «una sorpresa d’emocions», capaç d’interpel·lar l’espectador des de la primera mirada.
L’exposició que ara presenta El Claustre adquireix, després de la seva mort, una dimensió inesperada. Les obres que Anoro havia preparat per retrobar-se amb el públic a Girona es podran contemplar com una última aproximació al seu univers pictòric: aquell en què el paisatge, la figura i la llum convivien sota una paleta intensa i una mirada profundament personal.
La mostra permetrà recuperar així una trajectòria construïda durant dècades al voltant d’una idea de la pintura entesa com a experiència visual i emocional. En l’obra de Manel Anoro, el color no era només una eina descriptiva, sinó una manera d’apropar-se al món. Ara, aquesta exposició prevista com una nova trobada amb la seva pintura es transforma també en un comiat.