Exposicions
Els murs que encara recorden
Atròfica 2.0 inaugura la temporada de la Galeria Sergi Sánchez amb una nova lectura dels murs de San Salvador i de les memòries que sobreviuen sota les capes de pintura.
La Galeria Sergi Sánchez de Barcelona inaugura el 10 de setembre la nova temporada expositiva amb Atròfica 2.0, del salvadorenc Óscar López, conegut artísticament com GoGal. La mostra, que es podrà visitar fins al 30 d’octubre, constitueix la primera exposició de l’artista a Espanya i reprèn, alhora que reformula, el projecte que anteriorment havia presentat al Museo de Arte de El Salvador (MARTE), a San Salvador.
Atròfica 2.0 parteix d’una mirada sobre els murs del centre històric de San Salvador entesos com un 'arxiu viu'. GoGal hi descobreix una escriptura urbana feta de capes de pintura, grafits, rètols, taques, adhesius i marques que el temps i les intervencions urbanístiques han anat acumulant. Són vestigis que parlen d’una ciutat en transformació i d’allò que queda fora dels mecanismes oficials de conservació.
La proposta no pretén oferir una visió exòtica o distant de San Salvador. Al contrari, els murs esdevenen un mirall incòmode que permet pensar qualsevol ciutat sotmesa a processos de renovació urbana en què el progrés pot acabar associant-se amb l’esborrament. Sota cada nova capa de pintura, cada superfície netejada o cada edifici desaparegut, persisteixen fragments d’una memòria col·lectiva que no desapareix del tot, sinó que s’acumula.
López forma part d’una generació que ell mateix defineix com la dels 'fills de la guerra', marcada per haver après a interpretar el món simultàniament des del conflicte i des de la caricatura. Aquesta doble mirada travessa una obra en què la cultura popular, la violència, la memòria i els símbols de la societat de consum conviuen sense jerarquies.
El projecte que ara arriba a Barcelona manté el mateix nucli conceptual de la proposta presentada al MARTE, però adopta una nova forma. A San Salvador, Atròfica ocupava un ampli espai immersiu amb runa real recollida del centre històric, residus procedents d’obres de construcció i portes recuperades de la casa de la mare de l’artista abans de ser enderrocada. A Barcelona, GoGal ha decidit no reproduir aquella instal·lació i adaptar el projecte a una escala més continguda.
"El concepte és el mateix, però canvia el sentit de l’espai: no hi ha aquí el residu natural trobat al lloc i les obres no són les mateixes", explica l’artista. El resultat són dotze peces sobre tela i deu sobre paper, totes inèdites i concebudes específicament per a aquesta nova presentació.
La tècnica és també una part essencial del discurs. GoGal treballa a partir d’un procés d’acumulació, intervenció i desgast que remet directament al tractament que reben els murs de la seva ciutat. La superfície es cobreix amb diferents capes, que després són polides, erosionades i novament intervingudes. El clima i la calor centreamericans formen part del mateix procés de treball, en una pràctica que l’artista entén abans com un forcejament físic amb la matèria que com una simple recerca estètica.
"Aplico a la meva obra el mateix tractament que reben els murs de la meva ciutat. Capa sobre capa vaig generant nous discursos visuals entorn de lletres i símbols", assenyala l'artista. Les ratllades, les taques, l’encalat, els tags i els adhesius formen així una mena d’escriptura pública efímera, sotmesa al desgast, a la desaparició i a interpretacions canviants.
Aquesta arqueologia urbana conviu amb un imaginari pop que l’artista defineix com a 'sincretisme de claveguera'. Figures com Mickey Mouse, Barbie, Mario Bros, el Pato Donald o Hello Kitty apareixen desplaçades del seu context original i sotmeses a noves intervencions. Els símbols de la cultura de masses deixen de funcionar com a icones innocents i passen a formar part d’un paisatge visual en què també conviuen la memòria, el conflicte i les tensions socials.
Roberta Bosco assenyala que Atròfica 2.0 converteix els murs del centre històric de San Salvador en un reflex viu de la memòria urbana. Les capes de pintura, els grafits, els rètols, les taques i les empremtes expliquen la història d’una ciutat transformada per processos de renovació que han desplaçat part de la seva població i han esborrat fragments de la seva identitat popular.
En aquest sentit, López reivindica aquests vestigis com una forma de patrimoni marginal i qüestiona quines memòries desapareixen quan el progrés imposa ordre, neteja i uniformitat. La seva pintura convida a entendre la ciutat com un espai estratificat on història, conflicte, cultura popular i resistència conviuen sota una mateixa superfície.
Et poden
Interessar
...
