Exposicions
La gran al·legoria de Gino Rubert arriba a L’Escala
Vanity Fair (un altar sense heroi), una de les obres més celebrades de l’artista escalenc i integrada a la Col·lecció d’Art de Peralada, es podrà veure a l’Alfolí de la Sal en una exposició que reuneix 181 figures de l’escena artística i cultural catalana.
El passat 6 de juny, l’Alfolí de la Sal – Museu de L’Escala va inaugurar Vanity Fair (un altar sense heroi), una de les creacions més destacades de l’artista escalenc Gino Rubert. Produïda inicialment pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i actualment integrada a la col·lecció del Museu de Peralada, l’obra arriba ara a l’Empordà en una nova presentació que posa en relleu la seva vigència i capacitat de generar lectura crítica.
Concebuda com un gran retaule contemporani, la peça reuneix 181 protagonistes del món de l’art i la cultura catalana —artistes, galeristes, col·leccionistes, comissaris i crítics— en una escena coral marcada per la ironia, l’exuberància visual i una ambigüitat carregada de significats. La seva complexitat ha portat alguns observadors a comparar-la amb una trobada imaginària entre El jardí de les delícies de Bosch i l’univers popular de 13, Rue del Percebe de Francisco Ibáñez.
Rubert va desenvolupar l’obra entre els anys 2020 i 2022, en ple context de confinaments i restriccions derivades de la pandèmia. Presentada inicialment a les sales de pintura gòtica del MNAC i posteriorment integrada a l’exposició Fata Morgana del Centre d’Art Tecla Sala, la peça ja havia despertat una notable expectació durant ARCO Madrid 2021, on una primera versió en procés va ser assenyalada per diversos mitjans especialitzats com una de les propostes més singulars de la fira.
L’arribada de Vanity Fair a L’Escala coincideix amb la preparació d’un catàleg monogràfic impulsat per l’Ajuntament de L’Escala, amb la col·laboració del Museu de Peralada i del MNAC. La publicació, prevista per a finals d’agost, inclourà textos crítics, testimonis, materials de treball i diverses aproximacions interpretatives a una obra que, amb el pas del temps, ha transcendit la seva dimensió de retrat generacional per convertir-se en una reflexió sobre la vanitat, la representació, el desig de pertinença i les formes contemporànies de convivència.
Tal com recorda el mateix artista, “mentre el món exterior s’aturava i les galeries, els museus i els cinemes tancaven, el meu estudi s’omplia de gent”. Aquesta paradoxa entre l’aïllament físic i la intensitat de la vida social imaginada travessa tota la composició i esdevé una de les claus de lectura de l’obra.
Amb aquesta exposició, l’Alfolí de la Sal recupera una peça essencial de la pintura catalana recent i l’inscriu, per primera vegada, en diàleg directe amb el paisatge empordanès i amb l’univers vital que ha nodrit bona part de la trajectòria creativa de Gino Rubert.
Et poden
Interessar
...
