El claustre del Monestir de Sant Esteve de Banyoles va acollir dimarts 8 de setembre la presentació del llibre dedicat a L’Ombra, el projecte de Joan Crous, en una activitat paral·lela a l’exposició que ha permès aprofundir en les idees i les qüestions que travessen una de les seves propostes més ambicioses.
La publicació va néixer com una prolongació del projecte artístic i, alhora, com un espai de memòria i reflexió. Més enllà de documentar una obra concebuda al llarg de diversos anys, el llibre amplia el seu univers conceptual i visual i permet acostar-se a un procés en què la matèria, el temps i la memòria es troben en permanent transformació.
La presentació va reunir l’artista Joan Crous amb Ricard Planas, crític d’art i editor de Bonart, i Fernando Castro Flórez, crític d’art i comissari d’exposicions. La conversa, moderada per Natàlia Chocarro, gestora cultural i crítica d’art, va servir per posar en relació diferents lectures d’L’Ombra i aprofundir en les múltiples capes que conformen el projecte.
Al centre del diàleg hi va haver una concepció de l’obra d’art com un procés obert, allunyat d’una lectura estrictament formal. En el cas de Crous, la matèria adquireix una dimensió vinculada al pas del temps i a la seva capacitat per conservar rastres, però també per perdre’ls, modificar-los i generar-ne de nous. L’ombra es converteix així en una metàfora d’allò que roman i, al mateix temps, d’allò que inevitablement s’escapa.

La fragilitat va ocupar també un espai central en la reflexió. L’obra de Crous parteix de materials i formes que evoquen la permanència, però que es troben sotmesos a processos de deteriorament, canvi i desaparició. Aquesta tensió entre permanència i transformació contribueix a construir el sentit d’un projecte que interroga la relació entre l’ésser humà, la memòria i el temps.
En aquest context, el llibre presentat al monestir no es limita a actuar com a catàleg de l’exposició. Es planteja com una nova dimensió d’L’Ombra, capaç de conservar-ne les imatges, els conceptes i les veus que han acompanyat el projecte. El paper, la fotografia i el text introdueixen una altra manera d’apropar-se a una obra que també parla de les empremtes que deixem i de les que el temps acaba esborrant.
L’espai escollit per a la presentació va reforçar aquesta dimensió. El claustre del Monestir de Sant Esteve, carregat d’història i memòria, va proporcionar el marc per a una conversa que vinculava el projecte contemporani de Crous amb una arquitectura marcada també pel pas del temps. El diàleg entre l’obra, el llibre i l’espai va convertir la presentació en una nova extensió d’L’Ombra, més enllà dels límits físics de l’exposició.