Exposicions
Agde, la resistència d’una Catalunya exiliada
El MUME acull fins al 31 d’agost l’exposició 'Agde, el camp dels catalans (1939-1942)', una mostra del Memorial Democràtic que recupera la memòria dels exiliats republicans i la singular vida cultural d’un dels camps de concentració francesos.
El Museu Memorial de l’Exili (MUME) acull fins al 31 d’agost l’exposició Agde, el camp dels catalans (1939-1942), una mostra itinerant impulsada pel Memorial Democràtic que recupera la història d’un dels episodis menys coneguts de l’exili republicà català després de la Guerra Civil.
La proposta ressegueix la trajectòria del camp de concentració d’Agde, al sud de França, on van ser internats nombrosos refugiats catalans. Amb el pas del temps, l’espai va adquirir una marcada identitat pròpia i es va convertir en una mena de petita Catalunya fora de Catalunya, un lloc de reclusió però també de resistència cultural, solidaritat i reconstrucció col·lectiva.
L’exposició, que ha passat per diferents localitats i ciutats —entre elles Barcelona, Agde, París, Cubelles i el Vendrell—, està comissariada per Laia Arañó, doctora en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de la tesi doctoral dedicada al camp d’Agde i del llibre El camp d’Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940), publicat el 2024.
Servei postal del Camp d’Agde. (1939). Col·lecció J.Vilamosa, Agde.
Un camp per acollir milers de refugiats
El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, responsable dels centres d’internament francesos, comunicava al prefecte de l’Erau la decisió de construir un nou camp de concentració al municipi d’Agde. L’objectiu era traslladar-hi fins a 25.000 refugiats republicans que es trobaven internats als camps improvisats de les platges del Rosselló i alleugerir així la pressió econòmica i logística que suportava el departament dels Pirineus Orientals.
Però Agde va acabar desenvolupant unes característiques pròpies que el van diferenciar d’altres camps del sistema concentracionari francès. El procés de «catalanització» de l’espai va reforçar els vincles entre els interns i va generar un fort sentiment de pertinença. En unes condicions marcades per la precarietat, el control i l’aïllament, la identitat col·lectiva es va convertir en una eina de supervivència.
La vida dins del camp no es va limitar, però, a la quotidianitat de l’internament. Malgrat la monotonia i les dures condicions, Agde va esdevenir un focus d’activitat social, cultural, esportiva i musical. La cultura catalana hi va tenir un paper central i va permetre mantenir formes de sociabilitat i expressió que connectaven els refugiats amb el país que havien deixat enrere.
En aquest sentit, el camp d’Agde va contribuir també a la reconstrucció cultural catalana a l’exili, convertint un espai concebut per al confinament en un lloc on preservar la memòria, la llengua i els vincles comunitaris.
‘Agde, el campo de los catalanes’, Fons: Josep Vilamosa.
Memòria a través dels documents
La mostra s’articula en diversos àmbits temàtics que permeten aproximar-se a les condicions de vida dels interns, a les relacions entre els refugiats i les autoritats franceses i al complex context geopolític europeu dels anys previs i posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Fotografies inèdites, documents d’arxiu i testimonis contribueixen a reconstruir la història del camp i, alhora, a posar rostre a les persones que hi van viure.
El mateix disseny expositiu reforça aquesta experiència. Els diferents panells i vitrines s’organitzen a partir d’una estructura metàl·lica semblant a una tanca que delimita l’espai i evoca l’atmosfera de tancament i vigilància pròpia dels camps de concentració.
Agde, el camp dels catalans (1939-1942) s’emmarca en el projecte europeu Exilis 1936-1946 i manté una clara vocació transfronterera. La mostra és bilingüe, en català i francès, i també ofereix els textos en castellà i anglès.
Al MUME, la història d’Agde es presenta així com un exercici de memòria sobre l’exili republicà, però també com el testimoni d’una comunitat que, enmig de l’adversitat, va trobar en la cultura i en la identitat col·lectiva una manera de resistir.
Et poden
Interessar
...
