Maria Planas: "La Biennal reivindica la fotografia documental amb Dorothea Lange i Sergio Larrain"

Maria Planas és la directora de la catorzena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs i, en aquesta entrevista amb bonart, ens parla de quins són els eixos vertebradors d’aquesta nova convocatòria, que es va inaugurar el passat 2 d’agost i que es podrà visitar fins al 18 d’octubre en els diversos espais del municipi palafrugellenc, com són La Bòbila, el Museu del Suro de Catalunya, la Fundació Vila Casas, la Fundació Josep Pla, el Teatre Municipal de Palafrugell, la Torre de Guaita de Sant Sebastià de Llafranc, la Biblioteca Pública, entre altres.

Planas ha estat al capdavant de la Biennal durant molts anys, assumint una tasca que combina la direcció artística i curatorial amb la gestió institucional del festival. Al llarg de diverses entrevistes, ha explicat els criteris que han guiat la programació, basada en el diàleg entre fotògrafs de la generació de Xavier Miserachs, autors de trajectòria consolidada, nous talents descoberts en festivals i la recuperació d’arxius fotogràfics locals, tant públics com privats.

• Dorothea Lange, Parcers dedicats al cotó. Comtat de Greene, Geòrgia, 1937,  Cortesia de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Divisió d’Impressions i Fotografies, Col·lecció Farm Security, Administration.

ENTREVISTA MARIA PLANAS (Directora de la XIV Biennal de Fotografia Xavier Miserachs)

Alexandra Planas - Quines vindrien a ser les principals novetats d’aquesta XIV edició de la Biennal Xavier Miserachs 2026?

Maria Planas - La Biennal d’aquest any vol reivindicar el tema de la fotografia documental, ja que, segons el meu criteri, és un gènere molt important en el context social i climàtic d’avui en dia.

Aquest fil conductor es materialitzaria en dues grans exposicions internacionals, que són: “Dorothea Lange. Un llarg viatge”, que està formada per imatges de la fotògrafa nord-americana procedents de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i que retraten les conseqüències de la Gran Depressió i el fenomen del Dust Bowl, i “Sergio Larrain. El vagabundo de Valparaíso”, que és la primera retrospectiva a Catalunya dedicada al fotògraf xilè, produïda per Magnum Photos en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania i comissariada per Agnès Sire.

Quin és el fil conductor del programa d’aquest any?

Per exemple, jo et citaria l’exposició de Els Casanovas. Nissaga de fotògrafs, que recupera més d’un segle d’història del municipi de Palafrugell a través de l’arxiu d’una nissaga familiar de fotògrafs, en un projecte construït amb la col·laboració de veïns i de l’Arxiu Municipal. En definitiva, és un projecte participatiu de recuperació de la memòria personal i col·lectiva.

• Els Casanovas, Dones disfressades per carnaval. Palafrugell, ca. 1930, © Fotografia Casanovas.

Com es barregen els grans noms de la fotografia amb els fotògrafs emergents?

Crec que en aquesta Biennal els artistes consolidats conviuen molt bé amb els emergents, ja que dins de la programació de la Biennal podem destacar el treball de Carles Palacio (a la Biblioteca Pública), que fa referència a la crisi del sector pesquer a la Costa Brava; la investigació de Wayra Ficapal sobre l’amenaça climàtica del Delta de l’Ebre, com també cal destacar la mirada de Vero Mora Noya sobre les dones cuidadores (al Museu del Suro). També cal fer referència a l’exposició titulada “Local és global” (a La Bòbila), que consta d’una selecció de la Col·lecció d’Art Banc de Sabadell, que posa el focus en el tema del fotoperiodisme i els grans reptes socials i ambientals. Cal valorar positivament que una entitat bancària com aquesta col·leccioni fotografia documental!

També són molt rellevants l’exposició de Txema Salvans (a la Fundació Josep Pla), titulada Adjectivar el temps, o la de Cuixart a tres bandes i…, de Lluís Maimí, Josep Capellà i Francesc Dalmau, amb motiu de l’any de celebració del centenari del naixement del pintor Modest Cuixart.

• Sergio Larrain, Bar. Valparaíso, Xile, 1963, Sergio Larrain/Magnum Photos.

Quin impacte creus que té aquesta Biennal en els habitants de Palafrugell?

L’impacte als palafrugellencs és sobretot cultural! Cal recordar que aquesta Biennal és un dels esdeveniments de fotografia més antics de Catalunya i que aquest any presenta un total d’onze exposicions (la majoria són inèdites i de producció pròpia), que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell, la Fundació Banc de Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

Quin és el pressupost que s’ha destinat per a l’organització de la Biennal?

Per a aquesta edició han estat 130.000 euros.

AQuin va ser el volum de visites de l’anterior edició i com creus que es poden incrementar?

En l’edició del 2024 vam comptabilitzar unes 8.000 visites, tant nacionals com internacionals. Per a aquest any, el nostre objectiu és incrementar aquesta xifra amb l’organització d’activitats paral·leles que s’han programat per al públic general i educatiu, com, per exemple, les visites guiades, projeccions, conferències, debats sobre fotografia i literatura, etc.

Pel que fa a la venda d’entrades…

Aquest any el preu de l’entrada és de 10 euros i es pot fer en línia a través d’un codi QR o per taquilla en els diferents punts de venda de Palafrugell, com són La Bòbila, la Fundació Josep Pla o la Fundació Vila Casas.