Exposicions
Slime, llim, llot i fang
Matèria en transformació i pedagogies de la incertesa al Bòlit Mentor 2025–2026.
La Carbonera i la Cisterna del Museu d’Història de Girona acullen Bòlit Mentor 2025–2026 del 29 de maig al 21 de juny, un projecte expositiu que entén la matèria no com un suport estable, sinó com un organisme viu en constant mutació. Les propostes de Neus Frigola Bagué, Agustín Ortiz Herrera i Martina Rogers, sota la cura de Núria Nia, s’inscriuen en una concepció radicalment processual de l’art: aquí, l’obra no s’acaba mai.
En aquest ecosistema expositiu, el clima, la humitat, la llum solar o la presència humana no són condicionants externs, sinó agents actius de creació. Descomposició, empremtes, creixements microbians i rastres de degradació formen part integral de les peces, que es transformen dia a dia. L’exposició esdevé així un organisme porós, on la frontera entre obra i entorn es dissol progressivament.
Un segon desplaçament fonamental redefineix el paper del públic: el visitant deixa de ser espectador per convertir-se en part constitutiva del procés artístic. La percepció sensorial, múltiple i canviant, genera lectures obertes d’unes peces que reflecteixen un món inestable, travessat per tensions ecològiques, socials i emocionals.
El projecte parteix d’una adaptació conscient al medi i als espais que l’acullen. La Carbonera i la Cisterna no funcionen com a simples contenidors, sinó com a estructures actives que intervenen en la transformació de les obres. Aquest diàleg entre arquitectura i matèria reforça la idea central del projecte: tot és canvi, tot és relació.
En aquest marc, cada artista desenvolupa un procés pedagògic i creatiu específic amb centres educatius de Girona i Banyoles. Martina Rogers Manzano treballa amb alumnat de batxillerat artístic de l’Institut Josep Brugulat de Banyoles a partir del contacte directe amb el fang, l’observació sensorial —fins i tot amb els ulls tancats— i la recollida de terra de l’entorn immediat de l’institut. D’aquest procés emergeixen amulets personals i peces audiovisuals d’animació que reivindiquen la natura com a matèria primera de creació.
Per la seva banda, Agustín Ortiz Herrera convida l’alumnat de volum de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona a entrar en un espai híbrid entre biologia, ciència-ficció i experimentació artística. L’observació del fang es converteix en una eina per desestabilitzar categories fixes com gènere, forma o identitat, generant processos instal·latius i audiovisuals que exploren la mutabilitat del coneixement i del cos.
Neus Frigola Bagué desenvolupa una proposta centrada en l’art com a espai de suport emocional i relacional a l’Institut Carles Rahola de Girona. A través dels espais de pati i sessions d’exploració amb alumnat de 2n d’ESO, es creen dinàmiques de confiança, escolta i autoconeixement. El resultat és un conjunt de pràctiques diverses —escultura, pintura, dibuix, fotografia— i una taula sensorial oberta al públic, que trasllada l’experiència pedagògica a l’espai expositiu.
Els tres processos comparteixen una mateixa ètica: l’escolta, la intuïció i l’adaptació constant al context. Les metodologies s’ajusten a les condicions de cada entorn, convertint la flexibilitat en una forma de coneixement. Aquest treball col·lectiu no seria possible sense la complicitat del professorat implicat —Josep, Sònia i Enric—, figures clau en la mediació entre institució, alumnat i pràctica artística.
Et poden
Interessar
...
