El Museu Diocesà de Barcelona presenta una exposició singular que, en el marc de les commemoracions de l’Any Gaudí —el centenari del qual se celebrarà el 10 de juny—, proposa una lectura profunda de la relació entre Antoni Gaudí i Joan Miró. Sota el títol “Miró i Gaudí. Natura i Mística”, la mostra posa en diàleg dos universos creatius que, tot i pertànyer a disciplines diferents, convergeixen en una mateixa recerca: la connexió entre la natura, la espiritualitat i la transcendència.
L’exposició se centra en l’admiració que Miró va sentir des de jove per l’arquitecte modernista, a qui considerava un referent essencial. Aquest vincle es materialitza especialment en les 21 maquetes preparatòries de la sèrie de gravats Gaudí, concebudes per Miró entre 1975 i 1979. Aquest conjunt, realitzat en la seva etapa de maduresa, es presenta com un laboratori creatiu on l’artista experimenta amb formes, textures i materials abans de la composició final.

Les peces revelen un procés intens i lliure, en què Miró combina collage, papers esquinçats, retalls de premsa, gouache, pastís, tinta, llapis, guix i fragments reutilitzats. Aquesta tècnica, propera a l’esperit dels mosaics de ceràmica i trencadís gaudinians —especialment els desenvolupats amb la col·laboració de Jujol—, es converteix en un llenguatge propi que transforma la matèria en un univers simbòlic ple d’astres, ocells, llunes, ulls i formes en metamorfosi constant.
El diàleg entre tots dos creadors es construeix també a partir de la seva visió de la natura. Per a Gaudí, la natura representa alhora ordre i caos, una estructura infinita que l’arquitecte intenta comprendre i ordenar en harmonia amb la dimensió divina. Miró, en canvi, assumeix aquesta dualitat però s’allunya de la recerca d’harmonia: la seva intenció és revelar la bellesa oculta del món per alliberar la mirada i la imaginació de l’espectador.

La mostra permet, a més, observar amb detall el procés compositiu de Miró, incloent-hi rectificacions i canvis que revelen la construcció interna de la seva obra. Aquest recorregut ofereix una mirada privilegiada a una de les seves darreres grans creacions, en què el procés té tant valor com el resultat final.
El diàleg amb Gaudí es completa amb una selecció d’objectes originals procedents del seu univers arquitectònic i litúrgic. Entre les peces exposades destaquen una cadira vinculada a la Casa Batlló, un banc litúrgic de la parròquia del Sagrat Cor de la Colònia Güell, un faristol musical de la família Güell i diversos elements de vidre lobulat, que reflecteixen la riquesa ornamental i simbòlica del seu llenguatge arquitectònic.