Ha mort l’artista Albert Porta a l’edat de 79 anys

De formació autodidacta, la seva obra va partir del Pop britànic i de l'art psicodèlic i al·lucinatori a què se sumà la tradició magicista i onírica del grup “Dau al Set”. Creà un llenguatge propi basat en un cosmos interior de signe fantàstic que explorava la dualitat entre l'univers com a totalitat i el món com a individualitat. La seva mitologia personal de naturalesa autobiogràfica es nodria d'éssers obsessius, personatges estranys, eròtics i esotèrics, així com de signes cabalístics en unes composicions precises i virtuoses que semblen sorgides d'un somni.

L’any 1962, coneix al galerista René Metras que l’animarà a desenvolupar i continuar la seva trajectòria creativa. Es relacionà amb joves artistes de la ciutat i compartí el seu primer estudi amb Jordi Galí i Sílvia Gubern, on organitzen exposicions en el jardí amb Ángel Jové i Antoni Llena, formant el grup “Jardí del Maduixer”. Presenta la seva obra per primera vegada a “Presencias de nuestro tiempo” (1964); dos anys més tard, l’exposició “Galí, Fried, Porta” (1966) es considera com una de les primeres mostres d’art pop local i finalment el 1968 arriba la seva primera individual, “Alucinaciones” (Galeria René Metras). Aquest mateix any, Porta és detingut i, després de passar tretze dies a la presó Model de Barcelona, és internat durant tres mesos a l’Hospital Frenopàtic. Allí un dels pacients del centre l’anomena per primera vegada Zush, nom que l’artista va adoptar.

A l'inici de la seva carrera com a Zush (1968-2001), un dels períodes d'altíssima creativitat fou el d’Eivissa, entre el 1968 i el 1983, en el  qual experimenta amb formats i tècniques molt diverses, com la pintura fluorescent il·luminada per llum negra. Va afirmar: "Jo diria que a Eivissa, en lloc d'estar sota terra (underground), s'està als núvols la major part del temps". Progressivament, crea el seu propi Estat, Evrugo Mental State, un territori de llibertat expressiva que materialitza a través de pintures, dibuixos, escultures, fotomuntatges, collages, llibres i art digital. Estableix el seu propi codi de comunicació (alfabet, himne, bandera, passaport, moneda) generant una relació singular entre el seu estat introspectiu i la realitat exterior. Gràcies a una beca de la Fundació Juan March, el 1975 es trasllada a Nova York, repartint el seu temps entre aquesta ciutat, Eivissa i Barcelona, ​​on actualment residia. El 2001, Zush es desprèn de la personalitat amb la qual havia funcionat al llarg de trenta-tres anys de la seva carrera i durant la retrospectiva Zush.Tecura al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) es converteix en Evru. En reconvertir-se va dir: “A Zush li van pujar una mica els fums, sobretot quan el Museu Nacional Reina Sofia i el MACBA de Barcelona li van dedicar una gran retrospectiva. Estava gras, fofo i només pensava en fer-se ric. Havia caigut en totes les trampes del mercat i la fama. Aleshores el vaig fer desaparèixer per buscar el territori de la llibertat”. Si Zush es definia com artista “psicomanual digital”, Evru ho va fer com “artciemist”, o sia, artista, científic i místic.

Evru, fou un dels pioners de l'art digital a l’Estat espanyol. Va començar a aplicar aquesta tecnologia en les seves pintures en els anys 80 sent Zush, i la va utilitzar a finals d'aquesta dècada amb tècniques aparentment convencionals fins a creacions realitzades mitjançant el tractament d’imatges per ordinador que sotmetia a manipulacions, alteracions i descomposicions de construcció i deconstrucció, gràcies a una avançada tecnologia.

La convicció per part de Zush de l’existència d'un artista dins de cadascun de nosaltres i que l’art és una teràpia es manifesta en les seves pròpies paraules: “Tots tenim els nostres malsons i una manera de curar-se és treure’ls fora i aconseguir fer-te amic d’ells”; frase que l’apropa a les teories freudianes. L’obra d’art, doncs, serveix per expressar desitjos inconscients i reprimits per la ment, de la mateixa manera que els somnis donen vida als desitjos censurats, o a les deformacions substitutives. “La responsabilitat de l’artista és de mantenir viva aquesta màgia curativa.” Seguint aquesta premissa va néixer la seva aplicació interactiva Tecura, que va emprendre a partir de 1999. Amb aquest programa Evru va fer realitat el seu lema "Art per curar-te", promovent la participació de grups de persones amb capacitats diverses.

El desbordant, personal i singular discurs de Zush/Evru -molt coherent durant tota la seva trajectoria- és d’una riquesa iconogràfica i mental tant rotunda i d’una força psicològica tan impactant que recorda el procés de l’automatisme psíquic dels surrealistes. I és que el seu univers no es circumscriu simplement a la seva obra plàstica, sinó que és el resultat de tota una actitud de vida. Va convertir la seva creació en una autèntica perllongació de la seva ment. Imaginatives figuracions esotèriques, delirants personatges, ésssers metamorfosats en un somnieig paranoic, textos cal.ligràfics xifrats en un codi privat... reneixen en una projecció psíquica com a resposta a una necessitat vital d’expressar l’ebullició de les seves vivències existencials.

Destaquen exposicions significatives com ara la Documenta de Kassel (1977) o les Biennals de Sâo Paulo (1967 i 1979), Sydney (1979) o Estambul (2019) i una llarga trajectòria amb museus i centres: Guggenheim (Nova York, 1983), Pompidou (París, 1989), Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona,1998), Museu Nacional Centro de Arte Reina (Madrid, 2000), Museu d’Art Contemporani (Barcelona, 2001), Sofía Today Art Museum (Pequín, 2007), MoMA Duo Lun (Xangai, 2007) o Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (2022). La Fundació Suñol va exhibí una individual el 2024 amb el títol Porta}Zush. 1961-1979 que mostrà la gènesi de la seva mitologia i de la seva iconografia, així com l’evolució de la seva trajectòria. La Col·lecció Suñol posseeix un fons extraordinari amb més de 300 obres, i reflecteix la gran vinculació i admiració que Josep Suñol va sentir per l’artista. Igualment, va formar de l’equip d’artistes de la Galeria Senda i amb Tornar a ser (Barcelona, 2020) va reprendre la seva activitat artística després d’uns anys de retir per assumptes de salut. També va rebre diversos guardons i reconeixements: Premi Nacional de Gravat (1997), Premi Laus (1999), Premi Ciutat de Barcelona (2000) o Premi ACCA de la Crítica d’Art (2003).