Exposicions
La fotografia com a memòria: Pasqual Maragall captura el temps al Centre Toni Catany
Del 12 de setembre a l’1 de febrer de 2026, l'espai de Llucmajor recupera aquel moment d'aturar amb imatges el seu propi oblit.
El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany inaugurarà aquest divendres, 12 de setembre, l’exposició La captura del temps que es podrà veure fins a l’1 de febrer de 2026 amb fotografies de Pasqual Maragall, organitzada en col·laboració amb la Fundació Pasqual Maragall. La mostra proposa un diàleg entre fotografia i memòria, tot prenent com a eix la figura de Pasqual Maragall, economista i polític català diagnosticat d’Alzheimer l’any 2007. El projecte convida a reflexionar sobre la fragilitat del record i el poder de la imatge com a testimoni d’allò que roman en el temps.
La mostra estableix un pont que arriba a l’any 2010, quan es van recuperar les imatges que Maragall havia pres amb el seu telèfon mòbil Nokia i a les quals ara afegeixen fotografies inèdites. Amb aquella càmera senzilla va captar instants del que veia i del que sentia, empès per la necessitat de retenir la seva pròpia presència. La fragilitat de la memòria comporta també una erosió de la identitat —tant individual com col·lectiva—, i aquestes instantànies esdevenen el gest d’algú que intenta aturar, amb imatges, el seu propi oblit.
Aquesta mostra temporal al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany a Llucmajor, comissariada per Teresa-M. Sala i Garicia evoca també la relació d’amistat entre Pasqual Maragall i Toni Catany. Quan Maragall era alcalde de Barcelona, i amb la voluntat de conèixer la ciutat des de la mirada dels seus veïns, va decidir passar uns dies dormint a casa d’alguns ciutadans. L’any 1987 va pernoctar a casa de Toni Catany, al carrer Nou de la Rambla. La mostra recull aquesta trobada, marcada avui per l’absència d’un i la presència difusa de l’altre, teixint un diàleg entre memòria, amistat i temps perdut.
Les imatges que conformen l’exposició van més enllà de la mera documentació visual: grafits, paisatges, autoretrats i escenes quotidianes esdevenen fragments d’una memòria que Maragall va voler preservar com a ancoratge de la seva identitat i de la seva existència en el temps. Cada instant capturat amb la seva mirada, sovint humil i directa, revela una relació íntima amb el món que l’envoltava, així com un intent de retenir allò que el temps amenaçava d’esborrar. Aquestes fotografies funcionen com a testimonis silenciosos d’un diàleg constant amb l’oblit, un gest profundament personal que reflecteix la fragilitat de la memòria però també la força de la voluntat de conservar-la. En elles, es percep la tensió entre la fugacitat dels instants i la necessitat de deixar una empremta, com si cada imatge fos una petita batalla contra la desaparició del record, un acte de perseverança que converteix la fragilitat en bellesa i en presència duradora.
Et poden
Interessar
...
