Exposicions
Jaume Plensa al celler centenari de la CVNE
L’artista català presenta una instal·lació de gongs que dialoga amb el temps, el cos i l’espai.
La CVNE (Compañía Vinícola del Norte de España) ha tornat a obrir les portes de la seva emblemàtica Nave II –un espai centenari construït a finals del segle XIX– a l’art contemporani, i aquesta vegada ho fa amb una peça de Jaume Plensa que, fins ara, no s’havia exposat. L’artista català presenta A lo largo del día, una instal·lació de gran format que es pot visitar a l'històric celler del Barri de l’Estació de Haro fins a principis del 2026.
© James Sturcke
L’obra consta de 24 gongs penjats, un per cada hora del dia, cadascun amb una paraula en anglès gravada. El públic és convidat a interactuar-hi, a fer-los sonar i deixar que la vibració ressoni pel cos i per l’espai. Encara que Plensa sol associar-se a escultures de rostres femenins i tancats en si mateixos, aquesta proposta manté alguns dels elements que el caracteritzen. Els gongs, com les figures, guarden un silenci carregat de significat, emanen una energia continguda que convida a la introspecció. Són obres diferents, sí, però animades per una mateixa filosofia poètica. Rocío Plana Freixas, historiadora de l’art i coneixedora de la seva obra, diu que “Plensa ha treballat anteriorment amb gongs en llocs vinculats a l’aigua i els fluids, i hi ha alguna cosa atàvica en aquesta connexió”. En un celler com aquesta, envoltada de líquids que també requereixen temps i repòs, la peça també encaixa.
© James Sturcke
Tal com explicava l’artista en una entrevista recent a Vanitats, el procés de selecció de l’obra no va ser immediat. “Quan CVNE ens va convidar a exposar, vam estar molts dies, molt de temps, moltes setmanes discutint quina podria ser l’obra més adequada. La María Urrutia —copropietària i directora de màrqueting del celler— va venir a veure’ns a l’estudi. Per a nosaltres, el món del vi era completament desconegut. Exposar en un celler? No sabíem gaire bé com encaixar-ho de manera natural, però al cap d’un temps vam dir: bé, i per què no? En realitat, estàvem a punt de descobrir que teníem molts punts en comú.”
Aquesta exposició s’emmarca dins del compromís que CVNE manté amb l’art contemporani des de fa anys. L’any 2014 van començar aquesta línia amb El viento que no vemos, d’Eduardo Chillida, i des d’aleshores han passat per aquí noms com Cristina Iglesias, Anthony Caro o Pablo Palazuelo. La idea és continuar construint un relat on el vi i l’art van de la mà. Segons María Urrutia “per nosaltres, l’art i el vi comparteixen un mateix llenguatge: el del temps, la transformació i l’emoció”. I afegeix que “Plensa representa com ningú aquest diàleg profund entre el visible i l'invisible”.
© James Sturcke
Et poden
Interessar
...
