Notícies
Dolors Oromí i la renovació de la tapisseria contemporània
Una vida dedicada a transformar la matèria i obrir camins nous dins l’art tèxtil.
Dolors Oromí, artista tèxtil nascuda a Barcelona l’any 1928, va formar part d’una generació que va sacsejar els fonaments de la tapisseria tradicional i va contribuir a transformar-la en una disciplina amb un llenguatge propi. Formada a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja i deixebla de Josep Grau-Garriga, Oromí va viure de primera mà el canvi radical que es va produir als anys seixanta. En aquell moment, artesans i artistes van començar a repensar la tapisseria. Ja no es tractava només d’una tècnica funcional sinó d’una eina per expressar noves formes i volums, utilitzant fibres naturals i abandonant el clàssic motiu figuratiu. Els tapissos es van convertir en objectes escultòrics que habitaven l’espai d’una manera diferent.
Aquest gir artístic va captar l’atenció de la crítica i va obrir la porta perquè la tapisseria es considerés una branca autònoma dins de l’art contemporani. Oromí, amb el seu treball, va ser part activa d’aquesta evolució, aportant una veu particular que reflectia una connexió profunda amb la natura i l’arrel del material que manipulava. De fet, Pilar Parcerisas ho resumeix molt bé: “Dolors Oromí ha trenat els fruits de la terra en el seu estat natural per abraçar la bellesa salvatge del bosc i els nusos d’un saber originari”.
Sense títol, Dolors Oromí (1979). Galeria Artur Ramon
Oromí sempre havia treballat amb llana fins que, en una ocasió a la casa pairal de Palau-solità i Plegamans, se li va acabar el material. Sense gairebé pensar-s’ho, va sortir a fora i va recollir un grapat de fibres vegetals d’un carro proper per continuar teixint. Aquesta anècdota reflecteix molt bé la seva manera d’entendre la matèria i el seu esperit. Amb aquestes fibres naturals va continuar desenvolupant peces i va ser present en diverses edicions de la Biennal Internacional de Tapisseria de Lausana, compartint espai amb el seu mestre i altres artistes contemporànies com Teresa Codina i Aurèlia Muñoz. Al llarg de la seva carrera, també va formar part d’institucions com el Foment de les Arts Decoratives (FAD) i el Mèrit Artístic Europeu (MAE), dues entitats que han tingut un paper clau en la promoció i difusió de les arts decoratives i aplicades.
Poètiques ancestrals a la galeria Artur Ramon.
Dolors Oromí ens ha deixat aquesta darrera setmana a l’edat de 97 anys, deixant un llegat profundament arrelat en la sensibilitat i la poètica de la matèria. Josep Grau-Garriga destacava la seva evolució artística, especialment la seva capacitat per despullar la matèria fins a arribar a l’essencial, així com els jocs de formes dels seus tapissos i la força i austeritat que transmetien. Fins a gairebé a l’últim moment, Dolors va continuar participant en projectes artístics. L’any passat va protagonitzar l’exposició Poètiques ancestrals a la galeria Artur Ramon, un diàleg interessant entre el seu art tèxtil i la ceràmica de Madola, una mostra que anava més enllà del que és tangible i explorava una espiritualitat comuna entre aquestes dues expressions, un pont entre dues maneres diferents d’entendre la matèria i la tradició.
Et poden
Interessar
...
