Notícies
Quatre portades bonart, quatre mirades, un mateix univers editorial
Bonart 204 i Malart 2, en català, i Bonart Internacional 3 i Malart Internacional 3 presenten quatre cobertes que estableixen un diàleg entre arquitectura, creació contemporània, memòria i territori. Quatre imatges que expressen la diversitat de llenguatges i sensibilitats que conviuen en l’univers Bonart.
Les quatre portades de les noves edicions de Bonart i Malart proposen un recorregut per diferents maneres d'entendre i habitar l'art contemporani. Des de l'arquitectura fins a la instal·lació, passant per la cultura urbana, la investigació material i les pràctiques vinculades a la memòria col·lectiva, cadascuna de les cobertes és també una declaració d'intencions sobre la mirada editorial de les publicacions. Quatre projectes, quatre contextos i quatre aproximacions que posen en relleu la capacitat de l'art per generar nous espais de pensament, relació i experimentació.
La portada de Bonart 204, en català, està protagonitzada per Le Large (2026), una imatge que documenta el nou centre d'art contemporani projectat per RCR Arquitectes, en col·laboració amb CALQ Architectes. Inaugurat a la tardor de 2026 a l'illa Seguin, a Boulogne-Billancourt, el projecte, impulsat pel Groupe Emerige, transforma un antic enclavament industrial en un nou espai cultural obert al públic. L'arquitectura es desplega a través de la llum natural, els espais canviants i una experiència sensorial que busca establir una relació renovada entre les obres i els visitants. La proposta de RCR, amb la seva particular sensibilitat envers el paisatge, la matèria i l'espai, situa l'arquitectura al centre d'una reflexió sobre els llocs de trobada i de diàleg que necessita l'art contemporani.
La segona coberta de l'edició catalana, corresponent a Malart, ens acosta a l'univers d'Anna Irina Russell amb Tangram I. L'obra, realitzada amb tela de llenç sense tractar, cotó sintètic i aire, és una instal·lació de tres per dos metres composta per set peces toves, de formes irregulars i dimensions variables. En aquesta proposta, l'aire i el joc, dos elements vertebradors de la pràctica artística de Russell, esdevenen materials i instruments de construcció. Les peces estableixen una relació entre els seus límits i l'espai que les separa, generant una tensió entre el contacte i el desbordament. El joc no es limita al procés creatiu, sinó que continua en la configuració final de l'obra, que manté oberta la possibilitat de noves disposicions. L'aire adquireix així una presència activa, respira entre els volums i dona sentit a una instal·lació que explora les possibilitats de la forma, l'espai i la transformació.
En l'àmbit internacional, la portada de Bonart Internacional 3 presenta De la manta al mudéjar (2023), una instal·lació d'objectes trobats de l'artista colombià Alejandro Tobón, fotografiada per Camilo Díaz. L'obra, construïda amb taules de monopatí, fusta i elements ornamentals, estableix una connexió entre la cultura urbana i la tradició decorativa. Tobón (Medellín, 1978) crea una mena de monument híbrid en què les marques de desgast i les empremtes d'ús de les taules introdueixen una dimensió de memòria i temporalitat, mentre que els elements ornamentals evoquen referències històriques i religioses. Pertanyent a la sèrie Monumentos del futuro, la peça, de 280 × 182 × 55 centímetres, qüestiona les jerarquies culturals i les fronteres entre art urbà, cultura popular i tradició artística. Una operació de recomposició que converteix materials quotidians en una nova forma de monumentalitat.
Completa aquest quartet la portada de Malart Internacional 3, protagonitzada per Ecos del cerro Kwet Tul (Kwet tul wejxa sxwa’w) (2026), una obra de Sandra Rengifo i Kostas Tsanakas, amb la cortesia de Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria, i fotografies de Juanita González. La col·laboració entre Rengifo (Bogotà, 1979) i Tsanakas (Atenes, 1972) articula fotografia, vídeo, paisatge, memòria i territori en una pràctica que troba en aquesta instal·lació un espai de diàleg amb la comunitat Nasa La Gaitana, al Cauca. La ràdio comunitària i el cultiu del fique esdevenen els dos elements essencials a partir dels quals es construeix una investigació sobre els sabers, les veus i les imatges vinculades al territori. L'obra recupera aquests materials per activar una memòria viva i compartida, en què la imatge deixa de ser únicament un registre per esdevenir una eina de relació entre comunitat, identitat i experiència. Des de les seves trajectòries en l'àmbit audiovisual, fotogràfic i videogràfic, els dos artistes proposen una lectura que connecta diferents geografies i temporalitats.
Et poden
Interessar
...
