Exposicions
Entre el cos i el cosmos, la mirada de Robert Llimós
Can Framis reivindica l’etapa conceptual de l’artista barceloní amb una exposició que, després de la seva mort, esdevé un homenatge al seu llegat i connecta les investigacions dels anys setanta amb el seu univers d’éssers còsmics.
El Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas presenta, del 10 de novembre de 2026 al 7 de febrer de 2027, És que encara no hi ha prou ulls a la cara?, una exposició dedicada a Robert Llimós (Barcelona, 1943–2026) que adquireix, després de la mort de l’artista, una dimensió d’homenatge i reconeixement a una trajectòria singular de gairebé set dècades. Comissariada per Blanca Arias, la mostra recupera una etapa fonamental de la seva producció, desenvolupada entre finals dels anys seixanta i els primers setanta, en el context de l’art conceptual català, i proposa una nova lectura de les connexions que travessen el conjunt de la seva obra.
L’exposició posa l’accent en el gir conceptual que experimenta la pràctica de Llimós entre 1969 i 1973, un període que no s’entén com una ruptura ni com un parèntesi dins del seu recorregut, sinó com un moment decisiu en la configuració d’un llenguatge artístic que mantindrà viu al llarg de tota la seva carrera. A través de l’escultura, la pintura, l’acció i la paraula, l’artista va explorar una mateixa inquietud: què necessitem per veure allò que encara no som capaços de percebre?
Aquesta pregunta esdevé el fil conductor d’una exposició que estableix correspondències entre les seves investigacions abstractes i conceptuals dels anys setanta i la producció posterior, especialment aquella dedicada a la representació d’éssers extraterrestres. Una relació que permet revisar la continuïtat de la seva recerca artística i entendre com determinades intuïcions primerenques van trobar noves formes d’expressió en etapes posteriors.
Un dels episodis que va marcar profundament la seva trajectòria va tenir lloc l’any 2009, durant un viatge a Fortaleza, al Brasil. Llimós va afirmar haver albirat una nau extraterrestre habitada per dos éssers reptilians. Convençut que havia estat escollit per representar aquella visió, va assumir-ne la representació com una missió vital, fet que va orientar bona part de la seva producció posterior. Els éssers còsmics es van convertir així en protagonistes d’un univers visual que anava més enllà de la representació convencional i que plantejava la possibilitat d’una imatge desconeguda, d’una nova manera de mirar i interpretar la realitat.
Tal com assenyala Blanca Arias, aquesta dedicació no es pot entendre únicament com un canvi temàtic, sinó com la continuació d'un mateix impuls creatiu. «Des d’aleshores, en Robert va dedicar la totalitat de la seva pràctica a la representació d’aquests éssers còsmics, que no són altra cosa que l’encarnació de la possibilitat d’una imatge nova, la materialització del somni d’un nou despertar de la pintura», explica la comissària. Arias identifica en la seva manera de treballar una metodologia persistent basada en observar, traduir, repetir i insistir. Malgrat les transformacions formals, cada obra esdevé una baula d’una mateixa cadena: la recerca obstinada d’una nova imatge.
Lluny de seguir un recorregut cronològic, la mostra construeix un diàleg entre obres, materials i gestos procedents de diferents moments de la trajectòria de l’artista. Aquesta disposició permet descobrir afinitats i continuïtats que sovint queden ocultes en les lectures lineals de la història de l’art. Alhora, proposa una revisió de la interpretació habitual de l’art conceptual i minimalista català, tradicionalment associat a la fredor, la desmaterialització i l’absència del cos.
Et poden
Interessar
...
