Exposicions
Open Panoràmic 2026 posa a prova la mirada fotogràfica
Nou propostes finalistes exploren els límits de la imatge contemporània a l’Espai Isern Dalmau, en una edició que commemora els dos-cents anys de la primera fotografia conservada i interroga el paper de la fotografia en l’era de la intel·ligència artificial.
Què significa fotografiar avui, en un món saturat d’imatges i en què la intel·ligència artificial transforma els processos de creació i representació visual? Aquesta és una de les preguntes que travessa Open Panoràmic 2026, l’exposició que reuneix les nou obres finalistes de la convocatòria oberta del festival Panoràmic i que es podrà visitar a partir del 10 de novembre a l’Espai Isern Dalmau de Barcelona, fins al 30 de desembre.
La mostra, organitzada per la Fundació Lluís Coromina Isern, proposa una aproximació plural a les noves formes de produir, pensar i experimentar amb les imatges en el context actual. Les nou propostes seleccionades s’articulen al voltant de tres categories —imatge fixa, assaig audiovisual i instal·lació i altres formats— que permeten desplegar diferents llenguatges i maneres d’entendre la creació visual contemporània.
Aquesta desena edició del festival s’articula sota el lema «Cremar de desig», una proposta que pren com a punt de partida la commemoració dels dos-cents anys de la primera fotografia conservada per revisitar la història de la imatge fotogràfica des de les inquietuds del present. La fotografia, entesa tradicionalment com a testimoni i registre de la realitat, es troba avui davant d’un escenari de transformacions profundes. La proliferació d’imatges, la circulació incessant de continguts visuals i l’aparició de noves eines de generació artificial obliguen a replantejar-ne la funció, els límits i la mateixa naturalesa.
Marc Angles, Amanita digital.
En aquest context, les obres finalistes plantegen interrogants sobre el lloc que encara ocupa la fotografia com a forma de testimoni, la seva capacitat per construir relats i la possibilitat de preservar-ne la dimensió crítica, poètica i política. Lluny de buscar respostes unívoques, les propostes estableixen un espai de diàleg entre diferents aproximacions a la imatge i conviden l’espectador a qüestionar els mecanismes amb què observa i interpreta el món.
L’exposició es converteix així en un territori de confluència entre pràctiques i sensibilitats diverses, on la imatge deixa de ser únicament un instrument de representació per esdevenir també un camp d’experimentació, pensament i reflexió. Les nou obres seleccionades evidencien que, malgrat les transformacions tecnològiques i culturals, la creació contemporània continua trobant en la fotografia i en les cultures visuals un potencial extraordinari per interpretar, interrogar i qüestionar el nostre temps.
Et poden
Interessar
...
