Notícies
Bonart 204 posa en construcció la utopia catalana i reivindica l’arquitectura com a cultura
La nova edició en català comparteix protagonisme amb el tercer número internacional de la revista i desplega un extens recorregut per l’art contemporani, els museus, les exposicions i els quaranta anys del Festival de Perelada.
Bonart publica el número 204 de la seva edició en català. Una nova entrega que consolida l’aposta editorial de la revista per connectar el pensament crític, la creació contemporània i la projecció internacional de la cultura catalana, amb un ampli ventall de veus, entrevistes, reportatges i anàlisis sobre l’actualitat artística.
La portada de Bonart 204 està protagonitzada per Le Large (2026), de RCR Arquitectes, a París, amb fotografia d’Isabel Vilalta i tipografia Gaudí, de Ricard Giralt Miracle. Una imatge que anticipa el monogràfic dedicat a l’arquitectura, un dels eixos centrals d’aquest número, que reivindica la dimensió cultural de l’arquitectura i explora els territoris compartits entre aquesta disciplina i les arts visuals.
L’editorial, signada per Ricard Planas Camps, planteja Utopia Catalunya: el no lloc en construcció, una reflexió que obre la revista a la possibilitat d’imaginar nous espais culturals i socials. El número incorpora també un ampli bloc d’opinió amb aportacions de David G. Torres, Montse Badia, Xavier Barral i Altet, Josep Massot, Albert Mercadé, Ortèsia Cabrera-Espuny, Pere Parramón, Marta Pérez i Verge, Vicent Fibla, Fernando Castro Flórez, Marisol Salanova i Roberta Bosco, entre altres autors.
La mirada crítica sobre les institucions i les pràctiques artístiques contemporànies travessa bona part d’aquestes reflexions, amb articles dedicats als drets culturals, la condició social de l’art, els museus, la contemporaneïtat de Girona i el paper dels festivals com a espais de creació i pensament.
L’arquitectura com a espai de pensament
El monogràfic d’arquitectura reuneix textos de M. Clara Riera Escalona, Conxita Oliver, Josep Muntañola i Carles Toribio, que aborden l’arquitectura des de perspectives diverses. Entre els continguts destaquen la projecció internacional de l’arquitectura catalana durant el 2026, la nova vida de l’illa Seguin amb RCR Arquitectes i la relació entre arquitectura i museu.
El bloc incorpora també una reflexió sobre les pedagogies compartides entre la historiografia de l’art i el disseny, amb Assumpta Bassas Vila i Gemma Reixach Villegas, així com aportacions sobre Gaudí i el seu llegat, signades per Domènec Corbella, i una mirada de Mariona Seguranyes Bolaños al Castell de Sant Ferran com a refugi de les arts.
La revista inclou, a més, una entrevista de Ricard Planas Camps a Jesús Navarro, del MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, i un ampli apartat de reportatges que transita entre la crítica, la recerca i les noves formes de producció artística.
Malart
amplia la mirada internacional
El tercer número internacional de Bonart, Malart, comparteix aquesta nova etapa editorial amb una portada protagonitzada per Tangram I (2025), d’Anna Irina Russell. L’edició s’obre amb La felicitat de la creació, de Fernando Cuevas Ulitzsch, dins el projecte Visions of Catalonia, i desplega un extens recorregut per exposicions i institucions culturals d’arreu.
Entre els continguts destaquen les exposicions d’Aurèlia Muñoz al MACBA, Charlotte Perriand a la Fundació Joan Miró, Anselm Kiefer a La Pedrera, Dana Lixenberg a la Fundación Mapfre, Pere Portabella i Vídeo-Nou, així com les propostes dedicades a Gaudí, Miró, Joaquim Gomis, André Ricard i Francesc Torres.
El número també posa el focus en projectes i espais com la Fundació Arranz-Bravo, Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, el Museu del Cinema de Girona, el Museu d’Art de Girona, el Museu Víctor Balaguer, el Museu de Maricel i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre molts altres.
La mirada internacional s’estén a exposicions com Barcelona Moderna. De Gaudí a Picasso, a la Kunsthalle München, i a projectes que connecten la creació catalana amb altres contextos culturals, com la Biennal de Lió o les noves cartografies de la memòria a Andorra.
Quaranta anys del Festival de Perelada
Entre les accions i projectes destacats de Bonart, aquest número recull la celebració dels quaranta anys del Festival de Perelada, que tindrà una edició monogràfica dedicada a la seva història i al seu paper en la cultura contemporània.
La revista també presenta les darreres iniciatives vinculades a la projecció internacional de Bonart, amb presentacions a Medellín i Bogotà, la participació a ArtsLibris Barcelona i la FIL de Guadalajara, la reactivació del canal de YouTube amb una nova sèrie enregistrada a Bogotà i projectes que connecten art, gastronomia i experiència cultural.
Et poden
Interessar
...
