Exposicions
Ana Pérez-Quiroga deixa que el temps s'esvaeixi
A l'espai expositiu de Sismògraf, a Porto, el temps adquireix una dimensió física i emocional. No és una mesura estable ni una successió ordenada dʼesdeveniments, sinó una matèria que es transforma, es consumeix i deixa empremtes. A Movo-me em tempo elètric , Ana Pérez-Quiroga proposa una experiència en què la fugacitat i la permanència conviuen a través d'un conjunt de gestos mínims carregats de significat. L'exposició, oberta del 19 de setembre al 7 de novembre del 2026, parteix d'una reflexió sobre els límits de l'existència i la capacitat de l'art per activar relacions entre el cos, els objectes i la memòria.
'El límit de l'art és el límit de la vida' és la frase que, escrita en neó, travessa la sala des de l'entrada fins al fons. La seva presència acompanya el recorregut del visitant i funciona com a declaració d'intencions que adquireix nous sentits a mesura que s'avança per l'espai. No és només una afirmació sobre la pràctica artística, sinó una invitació a pensar fins on es poden estendre els límits de l'experiència vital i què passa quan l'art s'aproxima a allò que ens fa vulnerables.
Al centre de la instal·lació, dues galledes de gel contenen dues meitats d'una poma i un cor. Dos elements que, separats i suspesos en el temps, estableixen un diàleg entre la identitat, el reconeixement i el risc emocional. Les frases que els acompanyen – You are her and she is you” i “You are here to risk your heart ” – introdueixen una dimensió íntima a la proposta. La poma, tallada en dues parts que es reflecteixen mútuament, suggereix una relació de correspondència i alteritat; el cor, per part seva, remet a l'exposició afectiva, a la possibilitat de lliurar-se i assumir la incertesa que acompanya qualsevol vincle.
La dimensió temporal de lobra es manifesta especialment durant la inauguració. El gel comença a fondre's lentament i allibera els objectes que havia mantingut al seu interior. Es produeix així una transformació irreversible: allò que estava suspès queda exposat, mentre l'aigua conserva l'empremta material d'un procés que ja no es pot repetir. Davant d'aquesta desaparició progressiva, el neó continua encès. Dues temporalitats coincideixen en una mateixa sala: una matèria que s'extingeix i una llum que persisteix. La instal·lació estableix així una tensió entre allò efímer i allò permanent, entre allò que inevitablement desapareix i allò que resisteix al pas del temps.
El títol, Movo-me em tempo elètric , expressa precisament aquesta condició de moviment dins un present accelerat, en què els esdeveniments se succeeixen amb intensitat mentre la memòria intenta retenir-los. Ana Pérez-Quiroga construeix un espai de ressonàncies poètiques on el temps no només transcorre, sinó que deixa rastres, modifica els cossos i transforma el significat dels objectes. L'obra convida a aturar-se davant d'un procés aparentment senzill per descobrir-hi una reflexió més àmplia sobre la vulnerabilitat, el desig i la necessitat de preservar allò que ens connecta amb els altres.
Artista visual, cineasta i investigadora, Ana Pérez-Quiroga desenvolupa una pràctica interdisciplinària que explora els sistemes d'acumulació dels objectes i les diferents formes en què la memòria –personal, col·lectiva i postmemòria– continua intervenint en el present. A través de la instal·lació, el tèxtil, la fotografia, el cinema i la publicació, treballa amb arxius i elements de la vida quotidiana per convertir-los en dispositius actius de pensament i experiència. La seva investigació presta una atenció especial a les relacions de cura que s'estableixen entre les persones, els objectes i els espais, entenent que la memòria no és únicament una manera de conservar el passat, sinó també una manera d'actuar sobre el present.
Et poden
Interessar
...
