‘Trames obertes’: col·leccionisme, arquitectura i oficis artístics

Coincidint amb l’inici de la temporada expositiva, la convocatòria del Círculo Ecuestre torna a mostrar la seva faceta propositiva a la ciutat entre el 5 i el 8 de novembre de 2026. Ho ha fet així des de la seva primera edició, el 2020. Un al·licient important és la promoció i el debat entorn del col·leccionisme, les galeries i el mercat de l’art, però també han sabut, en aquestes set edicions, conjugar-los amb temes conceptuals molt interpel·lants per a qualsevol que tingui interès en el món de l’art contemporani.

Paraules del president i impulsor

Enrique Lacalle, actual president del Círculo, va començar el seu projecte el 2020, en plena pandèmia, i ens recordava en roda de premsa que havia estat com una glopada d’aire crear una fira-saló sobre art modern i contemporani en aquell moment. També considera que, en aquests set anys, l’esdeveniment ‘By Invitation’ està ja perfectament consolidat. Ens diu que s’ha complert el propòsit d’acostar l’art modern i contemporani a la societat barcelonina i que fins i tot els mateixos socis han mostrat un renovat interès.

El canvi ha estat gradual i s’hi han incorporat noves propostes sense perdre’n la identitat. Això el converteix en una cosa diferent d’una fira convencional, una cosa única al món. Un espai propi, selectiu i de qualitat on es reuneixen art i empresa, empresa i art. Des de Barcelona, diu, potenciem el col·leccionisme i la passió per l’art. Paral·lelament, fa un reconeixement als socis i a la seva generositat, perquè cada any es buiden tots els espais i s’omplen durant uns dies d’art contemporani.

També en clau domèstica ens comunica que enguany hi ha una novetat més: s’ha transformat el Círculo Ecuestre, deixant-lo com a nou, sense perdre’n l’essència de més de 150 anys, i s’ha inaugurat també un nou auditori on es durà a terme el programa “Talks”, amb col·loquis i presentacions. El president va agrair la proximitat i l’acompanyament curatorial, així com el compromís de galeries com Senda amb “By Invitation”. De fet, Enrique Lacalle va presentar Carlos Durán, director de Senda i Lab 36, com a triple responsable de l’esdeveniment: membre del comitè executiu del Cercle, amic personal i galerista.

• Mariella Franzoni, Enrique Lacalle, Carlos Duran.

Apartat propositiu: trames obertes

En la primera edició es va utilitzar el concepte d’Origen (2020), una reflexió necessària sobre la creativitat artística. També es va fer una altra proposta en l’edició de 2024, donant entrada a l’art de postguerra al costat de la ‘Professionalització i Nous Mercats’. Però, sobretot, ha estat recentment, amb la direcció artística de Mariella Franzoni, que s’ha aportat una visió més curatorial i discursiva al projecte. Sota la seva direcció artística, By Invitation s’ha obert a la internacionalització i a la lectura crítica del col·leccionisme contemporani, posant-lo en relació amb galeries històriques, espais emergents i artistes de nova generació. Ho vam veure ja en l’edició de l’any passat (2025), en què el tema central era Línies del temps, enfocat en el diàleg intergeneracional entre art modern, postguerra i contemporaneïtat. I en la present edició no ha estat menys: ens proposa una reflexió sobre un altre lema d’interès, Trames obertes, que explora l’art com un espai de relació social sota l’al·legoria dels fils tèxtils, les connexions i les trames obertes com a sistema d’interrelació. La mostra està dividida en tres seccions de noms singulars: Palacete, Vertigo i Espuela, que acullen 24 projectes. By Invitation té mètodes propis i no aspira a reproduir els grans models de les fires d’art.

Franzoni explica que mantenen una escala continguda, determinada per l’arquitectura del palauet del segle XIX on se situa. Per tant, es limiten a acollir els projectes que permet l’espai. Aquesta escala continguda obliga a ser molt selectius. Això, en lloc de ser un inconvenient, és una característica que juga a favor seu i que permet oferir un acompanyament curatorial molt proper a les galeries, cosa impossible en altres fires. Aquest és un senyal d’identitat de “By Invitation”. Veurem que aquesta idoneïtat entre col·leccionisme i arquitectura és motiu de debats interessants sobre les qüestions que es deriven de la relació entre l’espai contenidor de l’arquitectura i les obres exposades.

Arquitectura i col·leccions

Per això destaco com un punt rellevant de la proposta d’enguany el vincle amb Barcelona com a capital mundial de l’arquitectura, que es tracta en l’apartat de tertúlies (Talks). Un diàleg entre l’art, el col·leccionisme i l’arquitectura. La qüestió és pensar com es construeix, per exemple, un museu que pugui acollir una col·lecció d’art i si hi ha sensibilitats compartides entre col·leccionistes i arquitectes. Hi haurà ponents de referència com Mikel Chillida, de Chillida Leku, i Stefano Pelumbo, director de Peretti Collection. També serà molt rellevant la conversa entre l’arquitecte Josep Miàs i el director del nou Museu Coromina, a Banyoles. També s’ha convidat arquitectes que són col·leccionistes, com els fundadors de SISTEMA ESTUDI, a Madrid, perquè parlin sobre aquesta doble presència del col·leccionisme i l’arquitectura.

Paritat femenina

Enguany, el 49% dels artistes participants són dones, de manera que gairebé s’aconsegueix la paritat. També es treballa per compensar l’absència històrica de les dones en el mercat de l’art. La comissària diu que encara hi ha un dèficit del 40% i que aquest és un repte, tot i considerar que, en el programa secundari, aquesta compensació és pràcticament impossible a causa de la mateixa història de l’art, que fins ara ha estat excloent.

Col·leccions privades que tornen al mercat de l’art

En les diverses seccions hi trobarem el fenomen interessant d’obres de grans col·leccions privades que tornen al mercat, com les d’Óscar Domínguez, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Manolo Millares o les procedents de grans llegats familiars, com el de Joan Hernández Pijuan.

Artistes al saló o tertúlies

En les anomenades sessions del saló o tertúlies hi ha trobades amb artistes de mitjana carrera o consolidats, com Ignasi Aballí, Antoni Muntadas, Sergio Prego, Aureli Ruiz i Alán Carrasco, o amb noves generacions, com Lena Laguna Diel. Són projectes inèdits, cossos de treball i projectes específics.

• Ignasi Aballí. Listado (tiempos) I. 2025. Impressió digital sobre paper 150 x 100 cm. Cortesía PalmaDotze.

Art tèxtil i oficis artístics

Carlos Durán fa una reflexió sobre la necessitat de contraposar el treball directe i manual a la imposició de la desmaterialització de la IA. Elogia el treball material i insisteix en la presència dels oficis artístics en aquesta edició de la fira.

Com a mostra, Senda proposa l’artista multimèdia italià Andrea Mastrovito, que presenta una nova obra site-specific per a la setena edició. L’artista italià, autor de l’“Agnus Dei” de la Sagrada Família, ha creat una sèrie de retaules com a mestre de la taracea.

En aquest ressorgiment del treball manual, “Trames obertes” obre el seu espai a la relació amb el tèxtil a partir del projecte convidat d’Agnès Essonti, artista hispanocamerunesa que ocupa amb una instal·lació tèxtil l’espai aeri de la sala principal del saló. El caràcter de compromís social de l’obra, fins i tot de denúncia, d’aquesta artista és una aposta valenta de l’edició d’aquest any.

La presència tèxtil compta també amb noms importants de l’escena contemporània, coincidint amb l’exposició d’Aurelia Muñoz al MACBA durant aquestes mateixes dates.

També es presenten nous cossos de pintura produïts per a la convocatòria d’Elena Garrigolas, Jose Bonell, el mexicà Chavis Mármol i l’iranià Hiva Alizadeh, amb un treball influït per la tradició de les catifes perses.

• Proyecto Invitado, Agnes Essonti Luque, Erreur fo mbutuku na dame fo ndos, 2023  Serigrafía sobre tela de algodón realizada por el Sindicato de Vendedores Ambulantes Top Manta  120 × 180 cm, Artista representada.