Exposicions
Sara Bonache explora el desig que connecta totes les espècies
La guanyadora del Premi Antoni Vila Casas de Pintura 2025 presenta a Can Framis L’aire que balla a la boca, una investigació pictòrica sobre les formes d’atracció compartides entre humans, insectes i altres éssers vius.
La pintura de Sara Bonache explora les formes d’atracció que connecten els éssers vius i difuminen les fronteres entre els mons humà, animal i vegetal. Amb L’aire que balla a la boca, l’artista proposa una mirada sobre el desig que va més enllà de l’experiència humana per indagar en els vincles que compartim amb altres espècies. La Fundació Vila Casas presenta aquesta exposició al Museu Can Framis de Barcelona, on es podrà visitar fins al 7 de febrer. Bonache, guanyadora del Premi Antoni Vila Casas de Pintura 2025 amb l’obra Nocturnes (2025), amplia així una investigació pictòrica que troba en la simbiosi i les relacions entre organismes el seu principal fil conductor.
A través de la pintura i el pastel, Bonache desplega un univers visual exuberant en què les fronteres entre els mons humà, animal i vegetal es difuminen. Les formes es transformen, s’aproximen i estableixen relacions que conviden a reconsiderar els límits entre les espècies. La mostra proposa un canvi d’escala, del micro al macro, per descobrir afinitats que habitualment passen desapercebudes i imaginar altres maneres d’habitar el món natural, des d’una perspectiva més horitzontal i interconnectada.
El desig esdevé el fil conductor d’aquesta exploració. L’artista observa les formes que atreuen els insectes i les posa en relació amb les que desperten la nostra pròpia atracció. Més que establir una separació entre sensibilitat humana i comportament animal, Bonache busca punts de contacte entre diferents maneres de percebre, relacionar-se i respondre als estímuls. La seva pintura obre així un territori de correspondències en què allò que considerem exclusivament humà es revela com a part d’una xarxa de relacions molt més àmplia.
L’origen del projecte es troba en Nocturnes, una obra que formava part d’una investigació sobre la nit vinculada a la Galeria Marc Domènech. Segons explica Bonache, el procés la va conduir cap a «la part més biològica de la nit» i la va connectar amb la idea de simbiosi, és a dir, amb les relacions entre els éssers humans i el món vegetal. D’aquesta investigació en va sorgir el desig d’aprofundir en les connexions entre organismes i en les formes compartides d’atracció.
El títol de l’exposició sintetitza aquesta voluntat de traslladar una experiència d’un llenguatge a un altre. L’aire que balla a la boca és, en paraules de l’artista, 'una imatge poètica i metafòrica del llenguatge, d’un missatge'. Bonache explica que el seu treball consisteix a portar aquest missatge parlat "al llenguatge de la pintura i al llenguatge del desig". La paraula, el gest i la imatge es troben així en un espai de traducció en què la pintura no es limita a representar formes, sinó que busca activar sensacions i establir noves correspondències.
En aquest sentit, la mostra també pren com a referència el gest de Georgia O’Keeffe de transformar allò íntim en monumental. Com en l’obra de l’artista nord-americana, l’ampliació de les formes permet modificar la percepció i atorgar una nova dimensió a elements que sovint passen inadvertits. Bonache recupera aquesta operació per obrir un espai de contemplació des del qual revisar la manera com mirem i ens relacionem amb la natura.
Et poden
Interessar
...
