La col·lecció Wilfredo Lam dissecciona la memòria i les geografies del poder

La memòria històrica i la política no són territoris aliens a l'art. S'hi construeixen relats, es disputen símbols i es confronten les estructures que determinen qui té el poder de representar el món. Des d'aquesta perspectiva, el Centre d'Art Contemporani Wilfredo Lam de l'Havana presenta Arqueologia del poder , una exposició temporal inaugurada el 24 d'octubre passat, que explora les relacions entre els imaginaris històrics, les tensions polítiques i les formes de resistència que travessen la creació contemporània. Comissariada per Yanet Oviedo, Ariel Alejandro Baró i Magdalena Molina, la mostra converteix els fons de la col·lecció del centre en un camp de recerca des d'on interrogar els discursos dominants i obrir noves vies d'interpretació.

L'exposició parteix d'un patrimoni construït a través de les donacions d'artistes que han participat a les importants Biennals de l'Havana i altres projectes impulsats per la institució. Més que ordenar les obres segons criteris cronològics o geogràfics, l'equip curatorial ha optat per establir-hi relacions i articular un discurs que permeti descobrir connexions entre contextos, llenguatges i experiències històriques diverses. El resultat és una cartografia on les diferències culturals no desapareixen, sinó que entren en diàleg per revelar les múltiples maneres en què l'art aborda les estructures del poder.

En conversa amb bonart, un dels comissaris, Ariel Alejandro Baró, destaca el valor d'aquesta col·lecció com a eina per comprendre les dinàmiques de l'art contemporani internacional. "És un objecte d'estudi molt fèrtil per a nosaltres", afirma, tant pel volum i la varietat de les obres com per la seva capacitat per recollir la trajectòria del Centre Wilfredo Lam i la història de la Biennal de l'Havana. A parer seu, els fons ofereixen una representació especialment significativa del que anomena el 'Sud global', amb una presència destacada d'artistes i produccions procedents d'Amèrica Llatina, el Carib, Àfrica i Àsia, sense excloure altres geografies.

Aquesta diversitat constitueix un dels punts de partida d' Arqueologia del poder . La col·lecció permet abordar l'art contemporani des d'una perspectiva que desborda els centres tradicionals de legitimació cultural i reconeix la pluralitat de discursos que es produeixen a diferents territoris. En aquest entramat, les obres funcionen com a testimonis d'experiències històriques i polítiques, però també com a dispositius capaços de qüestionar les narratives establertes i proposar altres maneres d'entendre les relacions entre cultura, memòria i societat.

La construcció de la col·lecció està estretament vinculada a la història de les Biennals de l'Havana, una plataforma que ha afavorit la participació d'artistes internacionals i l'intercanvi entre contextos culturals diversos. Segons explica Baró, la majoria de les obres exposades han arribat al centre a través d'aquestes convocatòries, encara que també hi ha donacions vinculades a altres projectes. Aquest origen col·lectiu converteix els fons en més que un conjunt de peces: constitueix la petjada material d'una xarxa de col·laboracions i trobades que s'ha anat ampliant al llarg de la trajectòria de la institució.

Tot i així, disposar d'una col·lecció d'aquestes característiques també planteja el desafiament de fer-la visible i mantenir-la activa. L'absència d'un espai físic permanent dedicat a la seva exhibició ha portat el centre a explorar fórmules diferents per compartir els seus fons amb el públic. “Nosaltres constantment li estem trobant sortides per integrar-la dins del nostre programa i cercar maneres de socialitzar-la”, assenyala el comissari. Les exposicions temporals conviuen així amb conferències, espais dintercanvi, iniciatives de difusió a través de les xarxes i projectes en què les obres de la col·lecció sincorporen a propostes dartistes convidats.

Aquesta estratègia va adquirir una rellevància especial durant la quinzena edició de la Biennal de l'Havana, concebuda també com una oportunitat per recuperar la memòria de convocatòries anteriors i establir diàlegs amb el seu llegat. En aquella ocasió, nombroses peces de la col·lecció es van integrar en projectes col·lectius, propostes individuals i col·laboracions amb altres institucions. La col·lecció va deixar de funcionar com un fons separat per esdevenir un recurs viu, capaç de generar noves lectures en contacte amb altres pràctiques artístiques.

Arqueologia del poder perllonga aquesta voluntat d'activar el patrimoni des del present. L'elecció d'un enfocament transversal permet que les obres es relacionin sense quedar subjectes a una divisió estricta per èpoques o procedències. La intenció, explica Baró, ha estat "trobar un discurs curatorial i generar com tota una cartografia a partir d´una bona quantitat de les obres de la col·lecció". La metàfora arqueològica remet, en aquest sentit, a la possibilitat de rastrejar les capes que conformen els imaginaris polítics i històrics, descobrir-ne les contradiccions i examinar les empremtes que els sistemes de poder deixen a les societats.

El projecte també posa en relleu una manera d'entendre el treball curatorial basat en la col·laboració. Oviedo, subdirectora del centre i impulsora de l'exposició, va convidar Baró i Magdalena Molina a desenvolupar conjuntament la proposta. Tot i que Oviedo lidera el projecte, el procés s'articula mitjançant un intercanvi continuat entre els tres comissaris. “Estem treballant, diguem, de manera horitzontal, en què tots tenim veu i vot”, explica Ariel. Aquesta dinàmica respon a una voluntat institucional per ampliar la participació dels equips especialitzats i afavorir processos de treball més flexibles.

Per al comissari, la col·laboració adquireix a més a més un valor pràctic en el context actual, perquè permet afrontar les dificultats i mantenir oberts els processos de recerca i producció. L'horitzontalitat no es limita, doncs, a una metodologia interna, sinó que forma part d'una concepció del treball cultural que busca distribuir responsabilitats, contrastar perspectives i evitar que els projectes quedin subjectes a estructures massa rígides.