Exposicions
L’ànima com a font espiritual
L’exposició «Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval», al Museu d’Art de Girona, explora la relació entre els objectes, el cos i la dimensió sagrada durant l’edat mitjana a través de peces procedents de diverses institucions catalanes.
Al Museu d’Art de Girona es presenta l’exposició Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval, amb peces procedents també d’altres institucions museístiques catalanes, com el Museu Episcopal de Vic, el Museu de Lleida i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. La mostra vol explorar com la religió i els objectes formaven part de l’imaginari cristià i reflectien les creences i les pràctiques d’una època tan transcendental per a la història religiosa com l’edat mitjana. Tot i el «fonament platònic que oposava matèria i esperit, el cristianisme va reivindicar ben aviat la matèria com a lloc possible de la manifestació divina».
L’exposició es divideix en diversos àmbits, com ara Amb els cinc sentits, El llenguatge de la matèria, En cos i ànima, Finestres del cel, Conviure amb el sagrat i Instruments transculturals. El primer serveix per endinsar-nos en el món de les experiències sensorials i en la manera com els cinc sentits permetien a l’ésser humà aproximar-se a allò que representava el cel, és a dir, la dimensió divina. Alhora, aquest àmbit mostra com, a l’edat mitjana, l’experiència religiosa estava vinculada als preceptes i a les pràctiques de la litúrgia. Entre les peces exposades destaquen un canelobre d’altar de ferro forjat de principis del segle XV i una lipsanoteca, una petita caixa o reliquiari d’estuc emmotllat, tallat i gravat, del segle XI.
A la secció El llenguatge de la matèria s’hi presenten diverses peces que, a través de la iconografia i dels materials amb què estan elaborades, permeten comprendre els ideals de riquesa dels seus propietaris. Aquests objectes transmetien missatges que anaven més enllà de la seva funció material i que expressaven valors simbòlics, socials i religiosos. Entre les obres que exemplifiquen aquesta concepció hi ha un evangeliari amb cobertes d’argent del darrer quart del segle XIV, procedent de la catedral de Vic.
El tercer àmbit se centra en el concepte d’encarnació, és a dir, en la idea que Crist es fa home i assumeix la condició humana. Aquesta concepció explica la importància de la presència tangible del sagrat en l’eucaristia i en les imatges de culte, així com en les relíquies. Una de les peces que reflecteix aquesta dimensió és un reliquiari de santa Llúcia d’argent daurat, repussat i cisellat, amb vidre, del segle XV.
A Finestres del cel s’hi exposa una pintura al tremp sobre fusta, amb daurat, procedent del retaule de la Trinitat de la seu de Manresa i titulada Crist Baró de Dolors i les Arma Christi, de finals del segle XV. Aquesta obra exemplifica la voluntat de fer visible allò invisible mitjançant les representacions de Déu, la Mare de Déu i els sants, que permetien als fidels aproximar-se a la dimensió divina a través de les imatges.
En canvi, Conviure amb el sagrat se centra especialment en la baixa edat mitjana i en la presència de la pietat en els espais domèstics. En aquest context, les imatges religioses adquirien una importància especial en la vida quotidiana i contribuïen a fer present l’espiritualitat en l’àmbit privat. Per això, moltes de les peces d’aquesta secció són de dimensions reduïdes, com ara una talla d’ivori amb restes de policromia i daurat que representa sant Joan Baptista, o un petit retaule de fusta tallada i policromada, atribuït al Mestre del Rosselló, de principis del segle XV.
Finalment, l’àmbit Instruments transculturals reuneix objectes de procedències diverses, vinculats per les seves relacions culturals i simbòliques. Aquest conjunt permet ampliar la mirada sobre l’espiritualitat i explorar diferents maneres d’entendre la relació entre la matèria, l’ésser humà i la transcendència, amb la idea de recuperar la dimensió originària de la condició humana.
Et poden
Interessar
...
