Són moltes les preguntes que articulen The Museum of Things Unseen , el projecte que vertebrarà la cinquena edició de la Biennal de Llacs, que se celebrarà del 14 de novembre al 6 de desembre de 2026. Entre els artistes seleccionats figura Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), la trajectòria dels quals s'ha caracteritzat per una investigació crítica percepció de la realitat.
La biennal proposa imaginar un museu diferent, capaç de qüestionar les desigualtats històriques que han determinat la circulació, la conservació i la legitimació dels objectes culturals. Sota el concepte d'un museu especulatiu, l'exposició reunirà obres que poques vegades s'han mostrat al públic o que romanen pràcticament desconegudes, posant el focus en les raons que n'expliquen la invisibilitat. Els biaixos culturals, el poder econòmic, les influències polítiques, les decisions curatorials i les dificultats de conservació són alguns dels factors que intervenen en la construcció d'un cànon artístic internacional profundament desigual.
En aquest context, la participació de Muntadas s'inscriu en una convocatòria que convida a revisar críticament els dispositius a través dels quals es produeix i transmet el coneixement. La seva presència a la selecció principal situa el seu treball en diàleg amb artistes internacionals com Hito Steyerl, Kara Walker, Aki Sasamoto, Amie Siegel i Arcangelo Sassolino, les pràctiques dels quals aborden, des de perspectives diverses, les relacions entre art, societat, història i poder.
The Museum of Things Unseen no pretén limitar-se a recuperar obres oblidades, sinó que cerca examinar les estructures que han contribuït a mantenir-les fora de la mirada pública. El projecte convida artistes contemporanis a reinterpretar i reimaginar les peces presentades, generant noves lectures i qüestionant els relats que tradicionalment han acompanyat la recepció. D'aquesta manera, el museu es planteja com un espai obert a la revisió dels seus criteris, on les identitats canviants de les obres, el treball invisible que les sosté i les forces del mercat adquireixen una rellevància central.
La proposta també qüestiona la idea d‟un cànon artístic universal construït des de posicions d‟autoritat cultural. Davant d'una història de l'art que ha privilegiat determinades geografies, institucions i tradicions, la biennal aspira a establir relacions noves entre objectes, contextos i comunitats. La intenció és ampliar els marcs d'interpretació i reconèixer les múltiples històries que conviuen al panorama artístic global, incloses aquelles que han estat als marges dels grans relats institucionals.
Aquesta reflexió tindrà una dimensió concreta amb la inauguració de l´Àkéte Collection, una col·lecció internacional d´art que neix en el marc d´aquesta cinquena edició. Concebuda com una iniciativa pública pionera a Àfrica, reunirà objectes artístics procedents de diferents parts del món mitjançant donacions i préstecs de museus, fundacions i col·leccions privades. El projecte pretén facilitar l'accés físic a obres que resulten habitualment difícils de contemplar i, alhora, examinar críticament els models d'adquisició i representació sobre els quals s'ha construït la idea de patrimoni universal.
L'elecció de Lagos com a escenari introdueix una altra dimensió en aquest debat. En traslladar les obres a la ciutat i situar-les en relació amb les infraestructures, les comunitats i les capes històriques pròpies, la biennal proposa alterar els contextos habituals d'exhibició. La trobada entre les peces i l'entorn urbà aspira a generar noves connexions temporals i culturals, i desafia la separació entre els centres tradicionals de legitimació artística i altres espais de producció de coneixement.
La direcció artística d'aquesta edició correspon a Folakunle Oshun, que ha designat com a comissaris Chinyere Obieze, Furen Dai i Sam Hopkins. L´equip treballarà en diàleg amb museus, institucions i artistes per desenvolupar un projecte que combina investigació crítica, experimentació curatorial i reflexió sobre la circulació internacional dels béns culturals.
La programació es completarà amb un col·loqui internacional que reunirà acadèmics i especialistes en museus per debatre qüestions com la circulació del patrimoni, la restitució de béns culturals i el concepte de museu universal. Aquestes trobades ampliaran la discussió més enllà de làmbit expositiu i permetran abordar les implicacions històriques, polítiques i ètiques de les institucions que custodien i difonen el patrimoni artístic.
La Biennal de Lagos planteja així una paradoxa deliberada: construir un espai inclusiu dins un sistema marcat per l'exclusió, imaginar noves formes institucionals sense renunciar a una intervenció concreta i qüestionar les estructures existents des del mateix acte d'exhibir. En aquest horitzó, la participació d´Antoni Muntadas reforça l´interès de la convocatòria per analitzar els mecanismes que organitzen la nostra mirada i determinen quines històries adquireixen visibilitat.