Exposicions
Panoràmic celebra deu edicions explorant els límits de la cultura visual
El festival desplega 25 exposicions a Granollers, Barcelona, Terrassa i Vic per reflexionar sobre els dos-cents anys de la fotografia, amb Donna Ferrato com una de les grans protagonistes i una programació que incorpora per primera vegada quatre universitats barcelonines.
La imatge ha esdevingut una de les grans eines amb què la societat contemporània interpreta el món, construeix la memòria i expressa les seves contradiccions. Darrere de cada fotografia, pel·lícula o arxiu visual hi ha una manera de mirar, però també una forma de narrar la realitat. Sobre aquest territori de cruïlles entre art, document i pensament s'articula una nova edició del festival Panoràmic. Arts i Cultures Visuals, que enguany celebra la seva desena edició coincidint amb el bicentenari de la primera fotografia.
Del 15 d’octubre al 27 de desembre, el festival presenta 25 exposicions distribuïdes entre Granollers, Barcelona, Terrassa i Vic, ciutat que s’incorpora per primera vegada al recorregut. Amb Granollers com a centre neuràlgic, la programació proposa una mirada àmplia sobre dos segles de cultura de la imatge i sobre la persistència del desig de representar, documentar i reinterpretar el món a través de diferents llenguatges visuals.
'Parade' de Pep Agut.
El director del festival, Joan Fontcuberta, assenyala la importància d’aquesta doble efemèride, que vincula els deu anys de trajectòria de Panoràmic amb els dos-cents anys de la primera fotografia, un moment que defineix com "el quilòmetre zero de la civilització de la imatge en què ens trobem". Aquesta perspectiva travessa una programació que posa en diàleg artistes de diferents generacions, procedències i sensibilitats, i que entén la fotografia no com un mitjà aïllat, sinó com una pràctica en transformació constant, connectada amb el cinema, els arxius, les tecnologies digitals i les noves formes de percepció.
Una de les grans protagonistes d’aquesta edició és la fotoperiodista nord-americana Donna Ferrato, que presenta Holy a la fàbrica Roca Umbert de Granollers. La mostra reuneix imatges que exploren la complexitat de l’experiència femenina, des de la joia de donar vida fins al dolor provocat per la violència exercida per les persones estimades. Amb una mirada directa i compromesa, Ferrato situa el cos, la intimitat i les relacions de poder al centre del relat, i reivindica la fotografia com una eina per fer visibles realitats que sovint romanen ocultes.
La diversitat de propostes s’organitza en diferents línies curatorials. Panoràmic Arxius aborda la relació entre fotografia, memòria i identitat a partir de materials documentals que permeten revisar els relats col·lectius. Panoràmic Review recupera figures, pràctiques i moviments significatius de la cultura audiovisual per reconsiderar-ne la vigència des del present. Open Panoràmic, al seu torn, dona visibilitat als projectes seleccionats a través de la convocatòria oberta del festival i es consolida com una plataforma per a noves investigacions i maneres d’entendre les imatges.
'Holy' de Donna Ferrato.
Entre els artistes i projectes presents hi ha Kensuke Koike, amb A Familiar Stranger, i Erik Kessels i PetriPaselli, amb The Stand-in Groom, dues propostes que s’inscriuen en l’exploració de les possibilitats de transformació i reinterpretació de les imatges. Oscar Moya Villanueva presenta 927 días. 456 personas. 88 películas, mentre que Leah Gordon aborda la memòria i les representacions del món rural amb Monument to the Vanquished Peasant. Jordan Putt, amb Field Book, i Anna Rierola, amb El jardí de les delícies, amplien un recorregut en què la fotografia dialoga amb altres formes de construcció visual.
El programa incorpora també Cuerpos de agua, de Marina Planas; Arder de deseo, dins d’Open Panoràmic, i Humanizer – Artificial Cognition, de DA Restrepo i Jorge Bandera, una proposta que connecta amb els interrogants oberts per la intel·ligència artificial i les noves formes de cognició. Domènec presenta Refugio, mentre que Lucía Morón participa amb Te amo. Yo tampoco. A aquestes propostes s’hi afegeixen Sacar el archivo de fiesta i TANT PER DALT COM PER BAIX, d’Oscar Holloway, que contribueixen a eixamplar el camp de reflexió sobre els usos socials, artístics i culturals de les imatges.
La programació continua amb Un elefante en el jardín, de Sylvie Bussières; Spin, de Playmodes, i El arte de la descomposición, d’Eric Rondepierre. També hi figuren Cada día, en todas partes, todas ellas, dedicat a l’univers de Miroslav Tichý; Parade, de Pep Agut, i em sap greu, de Mireia Comas. Completen el recorregut Una Storia Italiana, d’Eva Rivas Bao; Lux Domus, de Josep Poblet; Del natural; En defensa del fervor, i Impressions d’ultramar, de Nathalie Rey. El conjunt configura un mosaic de pràctiques que permet transitar entre la creació contemporània, la revisió històrica, la investigació documental i l’experimentació amb els llenguatges visuals.
'Spin' de Playmodes.
Més enllà de les exposicions, Panoràmic reforça la seva dimensió educativa amb activitats pedagògiques, projeccions i seminaris. Una de les novetats d’aquesta edició és la incorporació de quatre universitats de Barcelona, que amplien el diàleg entre el festival, la comunitat acadèmica i els nous públics. La voluntat és fer de la cultura visual un espai de coneixement compartit, més enllà dels circuits estrictament professionals.
"Ens sembla que és una programació molt completa que pot interessar a tots els públics, tant als professionals del sector com a les famílies, com a la gent del carrer, perquè la imatge no és només competència dels que s’hi dediquen professionalment, sinó que és un univers en què avui ens toca viure i, per tant, convé conèixer-lo per poder-hi sobreviure", afirma Fontcuberta.
Et poden
Interessar
...
