Notícies
Gaudí, entre el so, els jardins i la geometria
El Gaudí Congress 2026 reuneix investigacions que aprofundeixen en dimensions menys conegudes de l’obra de l’arquitecte, des del confort acústic de la Casa Milà fins a la reconstrucció digital del tornaveu de la Catedral de Mallorca.
L’obra d’Antoni Gaudí continua oferint noves perspectives d’estudi més enllà de les seves formes arquitectòniques, els seus recursos estructurals i la seva dimensió artística. El Gaudí Congress 2026 posa el focus en aquesta diversitat de mirades amb un programa de ponències convidades que exploren aspectes menys habituals de la seva producció, com el comportament acústic dels espais patrimonials, la concepció dels jardins, la interpretació simbòlica dels revestiments ceràmics i les possibilitats de les tecnologies digitals per recuperar elements desapareguts.
Una de les investigacions presentades se centra en el confort acústic de la Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera. La ponència Confort acústic als espais patrimonials de la Casa Milà–La Pedrera: un estudi de mesuraments in situ, a càrrec de Rosa M. Alsina-Pagès, catedràtica del Departament d’Enginyeria de La Salle–Universitat Ramon Llull i investigadora del grup Human–Environment, aborda una dimensió de l’arquitectura gaudiniana que ha rebut menys atenció que els seus aspectes formals i constructius.
L’estudi analitza espais representatius de l’edifici, especialment el pis d’època i la planta principal, inclòs el balcó orientat al passeig de Gràcia. Mitjançant una campanya de mesuraments acústics in situ, amb fonts sonores omnidireccionals i micròfons especialitzats, l’equip investigador ha estudiat la reverberació, la claredat sonora i la intel·ligibilitat de la parla. Aquestes dades s’han complementat amb mesuraments del soroll ambiental i avaluacions perceptives dels espais interiors i semioberts.
COMPRA D'ENTRADES DEL GAUDÍ CONGRESS 2026
La recerca permet examinar com la geometria, els materials, el mobiliari i l’exposició al soroll urbà condicionen l’experiència sensorial de l’arquitectura. Els resultats subratllen que el confort acústic no depèn únicament del nivell de soroll, sinó també de la configuració espacial i de la manera com les persones perceben i habiten els espais. La metodologia té, a més, una dimensió educativa, ja que se n’ha desenvolupat una versió simplificada per a estudiants internacionals d’educació secundària en el marc del Barcelona International Youth Science Challenge, celebrat anualment a La Pedrera.
Els jardins constitueixen un altre dels eixos de recerca del congrés. M. Mercè Compte i Barceló, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professora associada de la Facultat de Belles Arts, presenta el projecte Els jardins en l’obra de Gaudí, una investigació prevista per al període 2026-2030 que vol aprofundir en la relació de l’arquitecte amb el paisatge i els espais vegetals.
El projecte, desenvolupat per un equip d’especialistes, planteja una aproximació històrica i artística als jardins i als elements de jardineria projectats per Gaudí. L’anàlisi abordarà qüestions com el disseny, els components arquitectònics, la composició vegetal, la integració paisatgística, el simbolisme i la funcionalitat. Després d’estudiar individualment els diferents espais, la recerca proposa una lectura transversal que permeti establir connexions entre les solucions adoptades i aportar noves interpretacions sobre el conjunt de la producció gaudiniana.
La dimensió simbòlica de l’arquitectura de Gaudí també centra la intervenció de Miquel Domènech Roig, exresponsable tècnic del Consorci de la Colònia Güell entre el 1994 i el 2018 i autor del llibre Interpretació simbòlica de la Cripta de la Colònia Güell, publicat el 2024. La seva ponència, titulada Figuració simbòlica i abstracció en els trencadissos dels finestrals de la Cripta de la Colònia Güell, examina l’ornamentació ceràmica de les finestres d’aquest edifici emblemàtic.
L’estudi parteix de la disposició i la composició dels finestrals per analitzar les característiques del trencadís tant a l’intradós com a l’extradós. A través de la identificació de motius figuratius i formes d’abstracció, Domènech proposa aprofundir en les possibles lectures simbòliques d’aquests elements, en relació amb el discurs general de la cripta i amb altres referents presents en l’obra de Gaudí. La investigació posa així en relleu la importància dels detalls ornamentals com a part d’un llenguatge arquitectònic en què forma, material i significat es troben estretament vinculats.
La recuperació digital d’un element desaparegut protagonitza una altra de les ponències convidades. A Redescobrint el tornaveu perdut de Gaudí: geometria i reconstrucció digital, Albert Samper Sosa, arquitecte i professor titular de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, presenta una recerca destinada a reconstruir la forma original del tornaveu que Gaudí va dissenyar per al púlpit major de la Catedral de Mallorca.
Desaparegut el 1970, aquest element només es conserva documentalment a través d’algunes fotografies històriques i un croquis de Le Corbusier. La combinació de l’escaneig làser, la restitució fotogràfica i l’anàlisi geomètrica de superfícies parabòliques permet abordar-ne la reconstrucció amb criteris científics i aprofundir en els principis geomètrics que van orientar el projecte original.
Doctor per la Universitat Rovira i Virgili i per la Universitat de Girona, Samper centra la seva recerca en la geometria aplicada a l’arquitectura, la digitalització patrimonial, el modelatge tridimensional i les tecnologies per documentar, analitzar i conservar el patrimoni arquitectònic. També és fundador de Scandraw, una spin-off de la URV especialitzada en la digitalització i la representació gràfica del patrimoni.
Et poden
Interessar
...
