Exposicions
KBr Flama ’26 la intimitat com a territori de resistència
Quatre mirades joves exploren els vincles entre identitat, memòria, herència i dissidència a partir de l’experiència personal.
Principi i final, però la fotografia pot començar en un mateix i acabar parlant de molts altres. Aquesta és una de les idees que travessa KBr Flama ’26, la sisena edició del projecte impulsat per Fundación Mapfre per donar visibilitat a les noves generacions de fotògrafs i fotògrafes en els primers anys de la seva trajectòria professional. Del 1 d’octubre de 2026 al 17 de gener de 2027, l’espai KBr Barcelona reuneix els treballs de Sara Bravo (Girona, 1999), Elena Bulet i Llopis (Barcelona, 1997), Meghan Mathews (Winston-Salem, Carolina del Nord, 1995) i Luca Gaetano Pira (Mòdena, 1987), sota el comissariat de Carolina Ciuti.
Els quatre projectes parteixen de territoris íntims, però no es queden en l’autobiografia. La família, els llocs d’origen, la construcció de la identitat, les violències quotidianes, la memòria i la representació de les dissidències sexuals i de gènere es converteixen en eines per interrogar realitats compartides. La fotografia apareix així com un espai de negociació entre allò que recordem i allò que volem preservar, entre l’experiència individual i les estructures socials que la condicionen.
El recorregut comença amb It Was Good Enough For Our Mothers, de Meghan Mathews, una investigació sobre la tensió entre l’herència familiar i el desig d’autodeterminació. A través de la relació amb el territori i amb els models socials heretats, l’artista planteja fins a quin punt les identitats es construeixen sobre allò que rebem i sobre la necessitat, alhora, de qüestionar-ho. El passat familiar deixa de ser un simple arxiu per convertir-se en un camp de forces en què es confronten pertinença, llibertat i identitat.
Amb Pink Elephant in the Room, Sara Bravo posa el focus en les experiències de les persones no-binàries i en unes formes de violència que sovint passen inadvertides precisament perquè formen part de la quotidianitat. El seu treball construeix un univers visual de tensions, desplaçaments i desajustos, en què allò que no encaixa en les categories establertes es converteix en una manera de qüestionar-les. La fotografia funciona aquí com una eina per fer visible allò que la mirada social prefereix mantenir en segon pla.
Sara Bravo, s/t, proyecto Pink Elephant in the Room, 2025. Fotografía digital © Sara Bravo.
La memòria i el territori centren Zarcillo, d’Elena Bulet i Llopis. El projecte neix del vincle de l’artista amb Almayate, a la comarca malaguenya de l’Axarquia, i desplega una constel·lació d’imatges en què el paisatge esdevé dipòsit de records, absències i transformacions. El passat no apareix com una realitat immutable, sinó com una matèria fràgil que es modifica amb el temps, que pot persistir en els objectes i els espais o desaparèixer de manera gairebé imperceptible.
Elena Bulet i Llopis, Entrar, 2025. Fotografía digital con flash externo © Elena Bulet i Llopis.
Finalment, Cárcel, tacones y libertad, de Luca Gaetano Pira, recupera la trajectòria de Tania Navarro Amo (Barcelona, 1956), una de les darreres dones trans supervivents de la repressió franquista i una activista vinculada a la defensa dels drets de la comunitat LGBTIQA+. El projecte converteix la memòria individual en memòria política i reivindica una vida marcada per la persecució, però també per la resistència i la capacitat de construir espais de llibertat. En aquest cas, fotografiar significa també preservar una història que durant massa temps ha estat relegada als marges.
Luca Gaetano Pira, s/t, proyecto Cárcel, Tacones y Libertad, 2025. Fotografía digital © Luca Gaetano Pira.
Et poden
Interessar
...
