Teresa Margolles davant les empremtes de la violència

El MoMA presenta des del 25 de setembre del 2026 i fins a l'estiu del 2027 Teresa Margolles: Aproximació al lloc dels fets (Approaching the Scene) , la primera exposició individual i institucional a gran escala dedicada a Teresa Margolles (Mèxic, 1963) als Estats Units. La mostra aplega escultures, fotografies i obres audiovisuals realitzades per l'artista al llarg de les darreres tres dècades, juntament amb instal·lacions de gran format i una nova obra produïda específicament per a l'ocasió.

L'exposició parteix d'una pràctica artística vinculada profundament a les empremtes materials de la violència. Des de la dècada de 1990, Margolles ha treballat amb restes físiques procedents de llocs on s'han produït morts i episodis violents, transformant-los en matèria per a una obra que interroga les conseqüències socials i polítiques d'aquestes tragèdies. Vidres trencats per trets, sang, terra o fragments arquitectònics deixen de ser simples residus per convertir-se en testimonis d'allò que ha passat i que sovint corre el risc de desaparèixer de la memòria pública.

Formada en patologia forense i fotografia, Margolles ha desenvolupat una trajectòria centrada en les implicacions de la violència transnacional, amb una atenció especial a les relacions entre Mèxic i els Estats Units ia la frontera que separa els dos països. La metodologia artística parteix d'una investigació rigorosa i de materials vinculats directament a escenes de pèrdua i mort. A través de diferents mitjans, les seves obres aborden desaparicions, assassinats, desplaçaments polítics forçats i situacions de negligència social, alhora que qüestionen les formes tradicionals de commemoració.

El recorregut per aquestes tres dècades troba un dels punts centrals a La promesa (2012), una escultura monumental construïda a partir d'una casa abandonada de Ciudad Juárez. L'artista va adquirir l'habitatge i el va desmuntar onze dies en una ciutat marcada per una elevada taxa de feminicidis i on va desenvolupar una extensa investigació. Amb les restes de la construcció va crear inicialment una barrera geomètrica que posteriorment va ser desintegrada de manera progressiva per voluntaris fins a reduir-la a pols.

A la instal·lació presentada a MoMA PS1 es conserven 13 tones d'aquelles runes, una part del pes total de l'habitatge, acompanyades per material d'arxiu que documenta el procés de demolició i el context de violència fronterera del que va sorgir l'obra. La casa, convertida en ruïna i després en pols, funciona així com una matèria carregada de memòria i com a registre d'una realitat que difícilment es pot separar del context social.

La nova instal·lació que dóna títol a l'exposició dirigeix la mirada cap a esdeveniments més recents ocorreguts a Minnesota, Califòrnia i Texas. Aproximació al lloc dels fets combina plaques metàl·liques escalfades amb aigua impregnada de residus que Margolles ha recollit a llocs on s'han produït assassinats en aquests estats. L'aigua cau sobre les plaques a intervals regulars i genera un so agut de siseu acompanyat de vapor.

El temps intervé directament a l'obra. A mesura que les gotes cauen, les plaques comencen a rovellar-se i donen lloc a un cicle continu d'evaporació, erosió i desaparició. La instal·lació no reprodueix una escena de violència, sinó que activa els seus rastres materials i els transforma en una experiència física que obliga el visitant a enfrontar-se a la persistència d'allò que ha passat.

Aquesta dimensió material travessa tota la pràctica de Margolles. El seu treball no cerca únicament representar la violència, sinó fer visible allò que roman després: els residus, els espais, les marques i les absències. L'artista recorre a materials carregats de significat per construir situacions on la memòria deixa de ser una qüestió abstracta i adquireix una presència física.

Les històries interconnectades dels Estats Units i Mèxic són un eix fonamental d'aquesta investigació. Migració, guerres contra el narcotràfic, assassinats sistemàtics de dones i nenes i diferents formes de violència estructural apareixen vinculats a una reflexió sobre les vides que han quedat fora dels relats públics. Margolles converteix les restes dels llocs de pèrdua en una forma de memòria i, alhora, en una invitació a pensar què passa quan una societat deixa de mirar aquestes empremtes.

L'exposició planteja així un espai de contemplació i de diàleg públic. El so, el vapor, la pols, l'òxid, els fragments d'una casa o les imatges documentals no funcionen únicament com a elements formals, sinó com a dispositius capaços d'activar una reflexió sobre la violència i les conseqüències. En paraules de la pròpia Margolles: 'One murder changes the world'.