Pedro Cabrita Reis i la memòria de les coses

Pedro Cabrita Reis és un dels artistes portuguesos amb més projecció internacional de la seva generació. Des de la seva irrupció a la dècada de 1980, la seva obra ha desbordat els límits de la pintura per endinsar-se en l'escultura, el dibuix, la fotografia i la instal·lació, sempre des d'una particular atenció a l'espai arquitectònic i urbà que acull els seus treballs. A les mans, l'obra mai no apareix completament aïllada: estableix relacions amb el lloc, amb la memòria dels materials i amb les empremtes d'una vida quotidiana que l'artista rescata, transforma i torna a posar en circulació.

L'exposició Pedro Cabrita Reis —'amb el cor lliure de cures' , comissariada per João Pinharanda, reuneix a la Galeria Oval del MAAT Gallery un ampli conjunt de treballs concebuts específicament per a aquesta ocasió. Pintures, dibuixos i escultures articulen un projecte de gran escala que aplega prop de dues-centes obres inèdites i que permet aprofundir algunes de les línies essencials d'una trajectòria marcada per la recerca constant sobre la matèria, l'espai i la història de l'art.

El títol de l'exposició procedeix d'un passatge de Treballs i dies d'Hesíode dedicat a l'anomenada Edat d'Or, aquell temps primordial en què els homes vivien com a déus, allunyats del patiment, la fatiga i la inquietud. La referència introdueix una tensió fonamental en el treball de Cabrita Reis: la distància entre aquest món ideal i la realitat material d'un present construït a partir de restes, fragments, objectes quotidians i vestigis d'una civilització que sembla mostrar, a les ruïnes pròpies, les contradiccions de la modernitat.

El procés creatiu parteix precisament d'aquesta condició fragmentària. Cabrita Reis treballa de manera gairebé omnívora amb els signes procedents tant de la cultura considerada alta com dels territoris més anònims de la vida quotidiana. Destrosses, materials industrials, objectes trobats, elements manufacturats i fragments aparentment insignificants són recuperats i associats mitjançant combinacions inesperades. El que podria semblar residu adquireix una nova densitat poètica i discursiva.

En les seves escultures, aquesta operació assoleix una intensitat particular. L'artista no es limita a reutilitzar materials: els sotmet a processos constructius que fan visibles gestos elementals, accions repetides i maneres de fer vinculades a l'experiència humana. Ferro, fusta, ciment, vidre o altres materials dús comú deixen de ser simples components per convertir-se en portadors de memòria. Són restes d'un món reconeixible que, en ser reorganitzades, adquireixen una presència nova.

Aquesta dimensió constructiva conviu amb una mirada profundament lligada a la història de l'art. Tot i que Cabrita Reis utilitza recursos i materials propis de la modernitat i de les pràctiques contemporànies, la seva obra manté un diàleg persistent amb la tradició artística anterior. El Renaixement, el Romanticisme i la gran pintura i escultura de caràcter àulic formen part d'un arc de referències on apareixen també alguns dels seus mestres i models. A aquesta genealogia monumental s'hi afegeix l'interès per formes més íntimes d'acumulació i coneixement, com les Wunderkammer i els antics gabinets de curiositats.

En aquesta cruïlla entre allò monumental i allò domèstic, entre la gran tradició i l'objecte anònim, se situa bona part de la singularitat del seu treball. Cabrita Reis construeix imatges i espais que semblen parlar simultàniament de la permanència i de la desaparició, d'allò que la història conserva i d'allò que es perd inevitablement. Els seus materials carreguen amb una memòria que no sempre és explícita, però que emergeix de les relacions, dels assemblatges i de la manera com ocupen l'espai.

L'exposició del MAAT Gallery aprofundeix aquestes investigacions mitjançant un conjunt concebut expressament per al lloc. Les gairebé dues-centes peces inèdites no funcionen únicament com una acumulació d'obres, sinó com un territori de relacions on pintura, dibuix i escultura es contaminen mútuament. L'espai de la Galeria Oval esdevé així part activa de la proposta i perllonga una de les constants de Cabrita Reis: entendre l'obra com una intervenció inseparable de l'arquitectura que la conté.

Nascut a Lisboa el 1956, ciutat on viu i treballa, Pedro Cabrita Reis ha desenvolupat una trajectòria fonamental per comprendre l'evolució de l'escultura des de mitjans dels anys vuitanta. El seu reconeixement internacional s'ha consolidat a través de nombroses exposicions i presències a museus europeus, mentre la seva producció ha mantingut una extraordinària llibertat formal i material.

La seva obra es resisteix a una classificació senzilla. Pintura, escultura, fotografia, dibuix i instal·lació formen part d'un mateix univers conceptual on els materials industrials, els objectes trobats i els elements manufacturats són sotmesos a processos de construcció i reconstrucció. Hi reapareixen, gairebé com ressons, gestos primordials que formen part de l'experiència quotidiana: aixecar, acoblar, acumular, reparar, delimitar, ocupar.

Hi ha a Cabrita Reis una voluntat de monumentalitzar allò que normalment roman fora del relat monumental. El fragment, la deixalla i l'objecte sense autor recuperen una dignitat que no procedeix del valor original, sinó de la nova relació que l'artista estableix entre ells. D'aquesta manera, l'obra es pot llegir com una arqueologia del present: una exploració de les restes materials de la nostra civilització per descobrir-hi altres formes possibles de memòria.