Menorca, una illa mirada a través de la fotografia

La vuitena edició del festival, que se celebra del 24 de setembre al 18 d’octubre de 2026, presenta prop de mig centenar d’activitats entre exposicions, projeccions, conferències, classes magistrals, tallers, presentacions i col·loquis. El programa s’estén per Maó, es Mercadal, Ciutadella, es Castell i Sant Lluís i incorpora creadors i projectes vinculats a dotze territoris, entre els quals Espanya, Portugal, Itàlia, Palestina, República Dominicana, Groenlàndia, Cuba, Puerto Rico, França, Perú, Xile i Kosovo.

Però és en la fotografia on el festival construeix una de les seves cartografies més àmplies. Les onze exposicions programades proposen maneres molt diferents d’entendre el document fotogràfic: com a testimoni de conflictes i desigualtats, com a reconstrucció de la memòria, com a exploració del territori, com a eina de denúncia o com a espai per qüestionar la mateixa realitat.

Un dels eixos de l’edició és Hivern profà, de Carmenchu Alemán, instal·lada a l’antiga nau de SEAT de Maó. La proposta comparteix protagonisme amb el 29è Premi Luis Valtueña de Fotografia Humanitària i amb una exposició col·lectiva que reuneix Marta Villa, Anthony Nietzke, JM Ruíz Luengo, Manolo Sosa, Isa Sanz i Toni Camps Coll.

El Premi Luis Valtueña constitueix, de fet, un dels espais on la fotografia assumeix de manera més explícita la seva responsabilitat davant la realitat. La convocatòria de Metges del Món reconeix projectes que utilitzen la imatge per acostar-se a conflictes, vulnerabilitats i situacions d’injustícia. La mostra de la 29a edició incorpora treballs de Samuel Nacar, Jehad Alshrafi, Valentina Sinis i Santi Palacios, i posa de manifest la capacitat del fotoperiodisme per construir memòria allà on sovint només arriben les notícies fugaces.

Aquesta relació entre fotografia, document i memòria es projecta també sobre la mateixa història de Menorca. El festival recupera la figura de Francesc —Frank— Adrover i Mercadal, fotògraf menorquí que va desenvolupar part de la seva trajectòria a la República Dominicana. El fotohistoriador Salvador Tió n’analitza l’obra en una conferència a es Castell, mentre una selecció de la seva producció es pot veure al carrer d’Enmig des Mercadal.

La recuperació dels arxius fotogràfics és una de les línies que travessen aquesta edició. La fotografia deixa de ser únicament una imatge del present per convertir-se en una forma d’arqueologia visual. Els negatius, els arxius familiars, les col·leccions i les fotografies de premsa permeten reconstruir formes de vida que ja no existeixen i observar com una societat es transforma a través dels seus rostres i els seus espais.

En aquest sentit, la presència de fotògrafs vinculats a Menorca adquireix una especial rellevància. El festival reivindica la fotografia com una part essencial de la construcció de l’imaginari de l’illa, al mateix temps que posa en contacte aquesta tradició amb les pràctiques de la fotografia contemporània.

Un altre dels noms destacats és Federico Clavarino, artista visual, investigador i docent que ha desenvolupat una obra fotogràfica vinculada a la recerca, la memòria i les formes de construcció de les imatges. Autor de vuit llibres i amb una trajectòria expositiva internacional, Clavarino participa en el festival amb una mentoria destinada a fotògrafs emergents i consolidats, així com amb una activitat formativa centrada en el procés de creació.

El seu taller, Empezar desde la sombra, parteix d’una idea tan elemental com suggeridora: l’ombra com a doble, com a presència que acredita que som en un lloc però que, alhora, no podem ocupar mai completament. La proposta planteja una reflexió sobre l’ombra en relació amb la fotografia i combina una introducció teòrica, una activitat pràctica i sessions individuals de revisió dels projectes dels participants.

La fotografia també és entesa com una porta d’entrada al cinema documental. Samuel Nacar, periodista, fotògraf documental i cineasta especialitzat en migracions, conflictes socials i despoblació, ofereix una classe magistral titulada Del breaking news al documental: construir una pel·lícula des de la urgència informativa. El punt de partida és la transformació d’una notícia immediata en un projecte documental de llarg recorregut, un procés en què la fotografia pot actuar com a primera eina d’investigació i com a forma de contacte amb una realitat que posteriorment serà traslladada al cinema.

Aquesta frontera entre fotografia i cinema constitueix una de les qüestions més interessants del festival. La imatge fixa no apareix com una disciplina aïllada, sinó com una pràctica que comparteix amb el documental cinematogràfic la voluntat d’investigar, observar i construir relats sobre el món.

La programació inclou també un visionat de portafolis i diverses activitats de formació, juntament amb presentacions de fotollibres i un taller de càmera de plaques amb Gaizka Taro. D’aquesta manera, el festival no només mostra fotografies acabades, sinó que posa en primer pla els processos de treball, les eines i les decisions que hi ha darrere d’un projecte documental.

La fotografia contemporània apareix, al mateix temps, vinculada a qüestions socials i polítiques que superen les fronteres de l’illa. Les exposicions i projectes seleccionats aborden la migració, els conflictes armats, la identitat, les comunitats vulnerables, la memòria, els territoris amenaçats i les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn. Aquestes preocupacions coincideixen amb els grans eixos temàtics de l’edició, que també es traslladen a la programació cinematogràfica.