Exposicions
Catherine Lorton. El vitalisme del color
"L’abstracció permet a l’home veure amb la ment el que no pot veure físicament amb els ulls"
Arshile Gorky
"De dia veig en color i penso en blanc i negre. De nit veig en blanc i negre i penso en color"
Fabrizio Caramanga
La darrera exposició de Catherine Lorton que s’ha presentat al Museu de Llavaneres – Can Caralt portava com a títol Sinestèsica. Poesia del color, on fa referència a la percepció humana, o el que és el mateix, es tracta d’un fenomen neurològic entre l’art i la ciència que, en aquest cas concret, es basa principalment en relacionar el color amb el món dels sentits, com, per exemple, la música, l’olor, el sabor o el tacte.
Per això, l’ús del color que apareix en cadascuna de les seves obres és essencial per entendre millor quin és el contingut i el simbolisme de totes elles. A més, fan referència als diversos elements provinents de la natura amb la finalitat de procurar establir un vincle, segons ella, de posar de manifest 'un paisatge íntim de les emocions'.
Com a creadora del concepte Botonisme, el seu ideari es mou partint d’una peça molt petita, com és un botó, però que, alhora, és necessari per a la vestimenta. Per a l’artista, el botó té un significat especial i el compara amb la figura de la dona, sobretot en moltes de les cultures del món, ja que el seu paper, tot i ser necessari, no té la mateixa consideració ni els drets dels quals disposa l’home. En conseqüència, la figura del botó és tan útil com la pròpia dona. Aquest paral·lelisme entre ambdós, o sigui, objecte i persona, serveix per entendre el que Catherine Lorton vol representar, tant en les seves pintures com en els seus gravats.
De fet, en aquesta mostra el protagonista és el color, a diferència d’etapes anteriors en què destacava pel seu monocromisme, primordialment les tonalitats neutres. En canvi, ara el color, a través d’unes formes ameboides i arrodonides que evoquen d’alguna manera el surrealista Arshile Gorky o el dadaista Jean Arp, convida l’espectador a introduir-se en el món personal i singular de l’artista, en gran part per la presència del botó formulat de diverses maneres.
Aquests elements abstractes estan disposats de forma aleatòria per tota la superfície, com si estiguessin dansant o surant per l’espai. Un espai disposat en rectangles desiguals, ocasionant l’existència d’un cert equilibri compositiu.
En conjunt, l’obra de Catherine Lorton no deixa indiferent a ningú, bàsicament perquè l’abstracció té diferents morfologies de representació estètica i la presència del Botonisme és una d’elles, circumstància que posa de manifest la seva contribució a aquesta tendència.
Et poden
Interessar
...
